Por de la mort i dels adolescents
“Només tenc por de dues coses: de la mort i dels adolescents”. Així va resumir la meva filla petita les seves fòbies existencials amb cinc anys, quan tornàvem de plaça, perquè eren les festes de Sant Roc a Alaró i la sessió de ball havia estat espectacular. A partir de llavors em vaig fixar i vaig notar que, efectivament, si ens creuàvem cap adolescent pel carrer, ella solia estrènyer-me més fort la mà i aferrava el cos al meu. Nou anys després, la por s’ha traslladat: l’ha abandonat a ella, bàsicament perquè s’ha fet adolescent sense adonar-se’n i m’ha agafat a mi.
Hola, em dic Maria, tenc dos fills adolescents i tenc por dels adolescents. És a dir, convisc amb l’enemic. Normalment intent mantenir un perfil baix, d’observadora. Però de vegades, m’he d’enfrontar a ells, perquè hi ha línies que no es poden traspassar i sent en les meves carns tota la crueltat que són capaços d’emanar d’aquests cervells maquiavèl·lics. Són ments que ja no tenen la sinceritat d’un infant i et poden mentir descaradament –“Vaig a ca una amiga”, “Et jur que no he begut mai”, “Estic segur que ho aprovaré tot”. Però també tenen carències importants, com la hipocresia dels adults. No hem d’oblidar que la hipocresia és una virtut el 50% del temps i un dels pilars de la bona educació: callar i no dir tot el que pensam, somriure quan voldríem fer mitja volta, demanar a algú com està encara que no ens importi un pebre, són accions que poden desactivar autèntiques batalles campals en determinats moments de la vida. Així que, quan he de posar límits, m’enfront a reaccions que, com a mínim, puc qualificar de cruels. I em deman quantes vegades vaig amollar coses que quasi varen fer plorar els meus pares, com ara em passa a mi.
“T’hauria d’importar si estic bé, a part que vagi a casa de la meva al·lota, perquè és l’únic lloc on m’escolten sense jutjar-me, l’únic lloc on estic a gust”. Aquesta perla me la va amollar el meu adolescent gran, a qui vaig reclamar un poc més de presència a ca nostra. Bàsicament perquè estic a punt de telefonar a la mare de la seva al·lota per saber quina quantitat de doblers necessita al mes per alimentar el meu fill cada dia, com passa des que té aquesta relació estable. També li voldria demanar si creu que està content, perquè ella, la sogra, el veu més que jo. De fet, l’altre dia el vaig enganxar a casa i vaig aprofitar per fer-li una foto, que mir cada matí després de berenar.
Els adolescents fan por, perquè són massa emocionals i impulsius, els seus estats d’ànim sempre són en versió extrema, són egoistes i no hi ha qui els aguanti. Però, a la vegada que fan por, es fan estimar tant que fa mal. Són graciosos, diuen bogeries i gaudeixen de la vida d’una manera que els adults ja no en sabem.
