Minva la por, minva l’estalvi

Deia el gran economista John Maynard Keynes que les perspectives sobre el futur eren més determinants que qualsevol altra magnitud econòmica a l’hora d’explicar per què les persones decidien apartar els diners guanyats i acumular estalvi en lloc de consumir.

Un cop més, la realitat li ha donat la raó. La por al futur i la incertesa sobre els ingressos, la conservació del lloc de treball o la morositat, han produït una preferència per la liquiditat com no es veia des de la crisi de 1929. L’estalvi europeu està en uns màxims al·lucinants i, alhora, amb la despesa pública disparada.

Ara bé, si una cosa es respira al carrer és que la por ha donat pas a la prudència. És cert que encara hi ha morts diaris per covid, fins i tot, entre els vacunats. Però la lectura que la població en fa és diferent. La sensació de risc ha disminuït i Kabul ocupa a les portades més espai que Wuhan. El soroll mediàtic minva, minva la por i, com Keynes va teoritzar i demostrar, minvaran els estalvis, els quals es convertiran en consum.

Es preveu, per tant, una acceleració impressionant del consum que, contra tot pronòstic, farà que assolim els nivells de producció anteriors a la pandèmia un any abans del previst.

En aquest moment, només una cosa pot detenir aquesta onada de creixement econòmic: que una nova variant torni a disparar la por. És poc probable perquè la variant delta no ho ha aconseguit: al carrer es continuen veient mascaretes, però mig abaixades, lligades al braç o en modus puja-baixa. No hi ha por. Prudència no és por.

Ara el debat és a quin ritme cal augmentar els impostos per recuperar tota la despesa pública avançada. Si els estats es posen a recaptar de forma agressiva, part de l’estalvi se n’anirà a l’erari públic. Però crec que les autoritats seran cauteloses: fins que no vegin el PIB disparat i el consum fort, preferiran que els estalvis es dirigeixin a recuperar l’economia i l’ocupació abans que el dèficit.

Benvinguts a la tardor que molts economistes prevèiem.