El millor titular del món
Hi ha dies, hi ha situacions, en les quals no es pot evitar. I quan és inevitable, fa riure molt. Si és forçat, si està molt llepat, arrufem el nas i ens permetem la cara de suficiència... Però ah, si encaixa... Si encaixa com un piqui al peuet, llavors, ens tremola el llavi de dalt, per un cantó, i fem aquella cara, la cara culpable del riure tontet, que fa tanta falta, que ens fa ser tan feliços. I riem.
L’Elisenda Forés Català, periodista d’aquest diari, no podia no fer-ho. Ho va fer i com que encaixava vam riure. Estava oferint-nos una notícia sobre la família reial espanyola (jo no me les perdo mai, aquestes notícies monàrquiques). Explicava que han començat les vacances (les oficials, les de quedar bé) al castell de Marivent a Mallorca, “tot just quan Joan Carles ha aterrat a Mallorca”. I com va titular? “Tu a Sanxenxo i jo a Palma”.
Algunes pel·lícules han passat a la història del titular còmic no tant per l’argument com pel títol. Tu a Boston i jo a Califòrnia és un títol molt, molt parafrasejat. No tant, però, com Aterriza como puedas, que es fa servir sempre que hi ha un accident o un problema en un avió (sense víctimes). Tots vam riure, de fet, quan vam llegir també a l’ARA que aquest avi “camell”, de nom Manuel, era anomenat, per la població, “Manu Guix”. Si el lector, el receptor de la broma, té el referent original (ha de ser prou popular perquè s’entengui) riu. Amb en Quim Monzó i l’Anton Maria Espadaler, fa mil anys, quan fèiem una secció amb l’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, sempre rèiem amb els titulars esportius: “Menudo Tamudo” o “Qué noche la de aquel día” si hi havia un partit, el que fos, a Liverpool. I no sé si ho recordaran ells, això. Sempre dèiem que un dia, un dia que hi hagués una apagada de llum a Txèquia, però només si hi havia una apagada de llum a Txèquia, podríem per fi titular: “A Praga y vámonos”.
