Mihriay Erkin
En el número del 2 de juny el diari Libération una brillant estudiant i investigadora del prestigiós institut Nara de Ciència i Tecnologia del Japó va rescatar de l'oblit la història de Mihriay Erkin. Erkin va morir el 20 de desembre del 2020 a Yanbulak, un dels més grans camps de concentració, on hi ha detinguts uns 10.000 uigurs. El seu delicte és la seva identitat, que la Xina aniquila progressivament, sense pressa i sense pausa, davant dels ulls passius de tots els poderosos governs del món i les seves prestigioses empreses multinacionals, còmplices amb la gegant maquinària xinesa d'extermini de tot un poble, convertit en els esclaus de la vergonya del nostre segle.
Es deia Mihriay Erkin i el seu delicte era ser uigur, la seva mort en un camp de concentració és el reflex del procés de l'erradicació del seu poble. Mihriay Erkin va morir en un ‘Centre d’Educació i Capacitació Vocacional’, com anomena el govern xinès els camps d'internament, on no solament hi ha detinguts uigurs, sinó també altres minories ètniques.
Rescatar de l'oblit la història de Mihriay Erkin, una jove investigadora de 29 anys, és recordar-nos que un crim contra la humanitat concerneix tota la humanitat. El darrer missatge de la jove als seus familiars va ser: “Si mor, si tingués una tomba, que s'hi posi un ram de peònies vermelles”. Va morir Mihriay Erkin i va tenir una tomba, segons el mateix diari. Només tres persones han pogut assistir al seu enterrament i sempre sota vigilància policial i amb l'ordre de mantenir el secret sota pena de ser "empresonat per revelar secrets d'estat" i "difamació de la policia".
Mihriay Erkin és el reflex de molts d’altres anònims que són víctimes d'un genocidi cultural i reduïts a esclaus. Quan s'empresonen els adults milers de nins uigurs són separats dels seus pares. En un estudi realitzat el 2017 per l’antropòleg alemany A. Zenz, conegut per les seves recerques sobre la política xinesa a la zona de Xianyang i al Tibet, parla d’“una campanya sistemàtica de reenginyeria social i genocidi cultural”, que per descomptat la Xina desmenteix.
Per què ens ha d’importar la història de Mihriay Erkin? La veritat és que ens ha d'importar cada dia més, perquè Mihriay Erkin és també víctima de totes aquestes poderoses multinacionals que ens venen productes fabricats i elaborats pels esclaus del segle 21. Ens importa Mihriay Erkin perquè, per exemple, moltes de les peces que vestim diàriament usen el cotó de Xianyang que, sens dubte, és el millor dels teixits del món, produït per mans de milers de Mihriay Erkin.
Repetesc tant el nom de Mihriay Erkin perquè desconeixem tantes històries de tortures de persones innocents, “culpables” per tenir un determinat color, identitat, religió i classe social. Repetesc el nom de Mihriay Erkin perquè quan els poderosos són còmplices dels crims més grans contra la humanitat, ells mai no són notícia d'actualitat i les víctimes no existeixen, perquè el que no s’anomena no existeix.
Mihriay Erkin, present!
