La metàfora del pàrquing
Per ventura es tracta d’una imatge deliberadament elaborada perquè el seu significat prengui alçada sense necessitat de més precisions. També podria ser –ens passa a tots i, en el cas de servidor, és motiu sempre de goig- que descriguis un escenari o relatis un fet i que, d’aquest escrit, n’emergeixi una imatge carregada de força i que, naturalment, vagi molt més lluny del que ens proposàvem quan encara no la percebíem. Bé, sobre l’atzar, la necessitat i altres herbes en podríem parlar tant que ja n’hem parlat massa.
Permeti el lector que l’informi de les raons de l’anterior disquisició. Els periodistes Carla Sanz i Julio Bastida publicaven a UH, (5-7) una informació que s’afegeix a tota la incessant barrumbada periodística d’aquest estiu sobre la insuficiència de la logística per atendre les necessitats de turistes i gent del país. Era un petit reportatge que introduïa el lector en una situació inapel·lablement kafkiana, en un dels eixos entorn dels quals giren les nostres vides: l’aeroport. Més concretament –i aquí està el re-, sobre el pàrquing exprés d’arribades. Els periodistes ho descrivien així: “El problema es produeix a tres punts. El primer, abans de la barrera, on s’acumulen els conductors en doble fila; el segon, una vegada ja dins l’aparcament exprés, i el tercer abans de la barrera de sortida quan queda bloquejada per algun conductor que no aconsegueix superar el tram durant el temps gratuït establert”.
És curiós com un espai tan reduït com el d’aquest estacionament reuneix tanta capacitat simbòlica. Els moviments que s’hi produeixen i els problemes que generen són suficients per explicar la situació general de l’illa en tots els escenaris i situacions afectades per l’activitat turística: l’aglomeració, el desordre, el caos, la insuficiència, ansietat, estrès, tensió, mal humor, agres pensaments sobre la resta de la humanitat...
La imatge de l’estacionament exprés de l’aeroport és potser la trobada periodística de l’estiu. Si depengués d’un servidor, se n’enduria el premi –que encara s’ha d’instituir. Sigui com sigui, la imatge ens ajuda a pensar en el país i en l’aspra realitat en què l’hem convertit. Tots els efectes indesitjables del turisme a l’illa els podem llegir en aquesta pàgina vibrant que és l’estacionament exprés de l’aeroport.
Guillem Frontera és escriptor
