La fi de Merriman, cap d’estat major de les Brigades Internacionals (1938)

De la crònica d’Ernest Hemingway (Illinois, 1899 - Idaho, 1961) enviada des de Barcelona el 4 d’abril del 1938 a l’agència NANA. (Traducció pròpia del text original transcrit pel professor William B. Watson, del MIT.) Fa vuit dies a la rambla del Carmel es va retre homenatge a les Brigades Internacionals. El seu cap d’estat major, Robert Hale Merriman (Eureka, Califòrnia, 1908 - Gandesa, 1938), va ser capturat pels franquistes en una vinya on el van acorralar. El van afusellar el 2 d’abril del 1938. No s’han trobat encara les restes d’aquest militar i economista. La seva dona, Marion Wachtel (Santa Bárbara, 1909 - Palo Alto, Califòrnia, 1991), també va ser brigadista a la guerra espanyola, tal com ha explicat Sílvia Marimon Molas en un reportatge publicat a l’ARA. La figura de Robert Merriman va inspirar el 1940 a Hemingway el personatge de Robert Jordan a Per qui toquen les campanes.

[...]

Després d’una terrible nit de combat prop de Gandesa, vam saber que el batalló Lincoln-Washington s’havia dividit en dues parts, una es va dirigir al sud i l’altra a l’est. En el grup que dirigia l’oficial explorador Ivan hi havia el cap d’estat major, Robert H. Merriman, el comissari de brigada Dave Doran, el comandant de batalló Fred Keller, lleument ferit en el combat, i 35 més. Ens van dir que aquest grup potser l’havien capturat a Corbera, al nord de Gandesa; que al travessar les línies feixistes, mentre rondaven de nit entre posicions enemigues, van sentir crits en espanyol de “¿Quién vive? ¿A qué grupo pertenecéis? ” i una veu endormiscada que responia en alemany: “Som de l’Octava Divisió”; que quan van creuar arrossegant-se un altre camp van sentir com un home somnolent es queixava que uns peus li premien la mà; que van haver de travessar a camp obert cap a la riba de l’Ebre i ser blanc d’una artilleria controlada per un avió d’observació; i que per fi havien passat l’Ebre nedant desesperadament i van marxar per la carretera, no per desertar ni intentar arribar a la frontera sinó buscant la resta del batalló per aplegar-se i reunir-se amb la brigada. L’oficial explorador, al parlar de la possible pèrdua del cap d’estat major, ens diu: “Jo anava al davant passant una horta, al nord de Corbera, quan algú en la foscor em crida el “¿Quién vive? ” Vaig treure la pistola i ell va cridar el cap de la guàrdia. Mentre aquest arribava vaig cridar als qui venien darrere meu “Per aquí! Per aquí!”, i vaig creuar l’hort corrent cap al nord de la ciutat. Ningú no em va seguir. Vaig sentir que corrien cap a la ciutat i després ordres d’“¡Arriba las manos! ¡Arriba las manos! ” Vaig tenir la impressió que els havien rodejat. Potser van poder escapar-se, però em va semblar que van capturar alguns membres d’aquell grup. [...]