Marga Prohens ens ensenya què és la llibertat
Hi ha esdeveniments socials la transcendència o la capacitat de convocatòria dels quals es poden amidar per la concentració i la tensió que es viu durant l’espera davant les portes d’accés a l’espai on tendrà lloc l’acte. Tots hem viscut aquesta desconfiança que ens enverina quan, empesos per una multitud, esperam entrar a un estadi o a un teatre o plaça de toros. Ens hi trobam envoltats d’enemics sense ètica, segurs delinqüents que ens volen passar al davant sense consideració per l’edat ni per la nostra indubtable superioritat intel·lectual, cultural, moral, etc. El món que deixam darrere ens és hostil, per això empenyem i, si podem, jugam brut: així, el que anam a veure o a viure multiplica indiciblement el seu valor –música, esport, el que sia.
Amb els anys, t’alliberes d’aquelles pressions per sentir-te al centre d’un esdeveniment que ens ha de transformar. Te n’allibreres, però secretament les enyores, perquè la vida és més viva quan te la pots jugar coratjosament per alguna cosa que té un gran valor en aquell moment. Ara, els anys han passat i saps que una empenta involuntària d’un jove davant la porta et podria baldar, causar-te minusvàlues irreversibles.
No us sentiu així, especialment les darreres setmanes, quan a l’horitzó d’aquestes illes s’ha instal·lat l’emmirallament d’un estiu de plenitud turística? Hotels, bars, restaurants, sales de ball, nocturnitats, carrers de gatera, empreses d’autocars et al. estan construint a tota pastilla l’escenari per on creuen que podran fer desfilar els turistes, d’un en un i embolcallats en luxe, o a manades en plena estampida. Tothom fa coa a les portes de la temporada, tothom empeny, hi ha colzades i alguna puntada de peu als turmells. La tensió, pensen alguns, influirà en les decisions del govern. També hi col·labora la pitonissa del PP, que definia l’indefinible d’aquesta manera (UH, 1 juny): “Libertad no es tomarte una caña porque para que te tomes una caña hay una persona que la sirve, un transportista que la lleva, un distribuïdor que se encarga que llegue al bar, un fabricante... Eso es libertad”. De vegades sembla eixida de l’antiguitat grecollatina.
El desprestigi de la política i dels polítics pot tenir coses positives: per exemple, que els joves no s’hi acostin per aprendre, per formar-se.
Guillem Frontera és escriptor
