La mar a trenta graus
D'una notícia de l'ARA Balears, firmada per Laura López Rigo: ‘La mar balear 'bull' a una temperatura rècord de més de 30 graus’, diu el titular. Al cap de poques línies ens assabentam que, per Sant Joan, la boia que mesura la temperatura de Maó va marcar 29,33 graus, mentre que la de la Dragonera va arribar als 30,5 el darrer dia de juny. Miquel Gili, meteoròleg de l'Aemet, afirma que magnituds com aquestes “no s'havien registrat mai el mes de juny”. La Mediterrània és una mar càlida, però, així i tot, que l'aigua arribi als trenta graus és una pèssima notícia. És alarmant que hi arribi en qualsevol moment de l'estiu, però si ho fa dins el juny és terrible. I extremadament perillós, tant per a la fauna, la vegetació i els fons marins com per a l'espècie humana. El risc que comporta aquesta situació no hauria de ser molt difícil d'entendre.
Tanmateix, la nostra capacitat de normalitzar allò que no és normal, o per obligar-nos a nosaltres mateixos a trobar punts intermedis que no existeixen (entre l'evidència científica i les opinions de cunyat, per exemple) sembla no tenir final. Tampoc falta mai qui intenta relativitzar la situació, o directament negar-la, argumentant per exemple que sempre hi ha hagut estius més calorosos que d'altres, etc. Científics d'arreu del món fa anys que expliquen (i ho seguiran explicant, amb paciència de sants) el problema del canvi climàtic, les conseqüències que pot tenir a llarg, mitjà i curt termini i les possibles solucions que existeixen per minimitzar els danys, i que passen necessàriament per dues coses complicades d'aconseguir: un canvi de prioritats en les agendes dels governs, i un canvi d'estil de vida per part de molts ciutadans, principalment dels països rics. La informació i els arguments, per tant, es troben a l'abast de tothom, i qui no vol escoltar ja no escoltarà. Les postures irracionals són irredimibles i, a més, el negacionisme del canvi climàtic sol anar inclòs dins un paquet ideològic on també hi figuren el tracte de favor que reben els immigrants, la dictadura feminista, l'adoctrinament LGTBIQ, la imposició del català, la conspiració de l'agenda 2030 o la conjura mundial de la ideologia woke, entre d'altres grans èxits de la ultradreta. Discutir amb qui s'encastella en aquestes opinions sol resultar més aviat ociós.
Sí que té més sentit fiscalitzar la tasca dels nostres governants, i exigir-los rendició de comptes. És bastant obvi que unes Illes que tenen l'aigua de la mar a trenta graus al juny no necessiten posar-hi en remull vint milions de turistes durant aquest mes i els següents. Tampoc necessiten ampliar l'aeroport per fer venir encara més milions de visitants a l'any. I encara necessiten manco desregular la construcció i deixar via lliure a la destrucció dels recursos naturals propis, com ho fan l'amnistia urbanística de construccions il·legals i la barra lliure per a la construcció en rústic, fins i tot a la serra de Tramuntana. Una destrucció que ens aboca, per cert, a la decadència econòmica, atès que la indústria principal de les Balears consisteix en l'explotació intensiva del seu paisatge i condicions climàtiques. Tenir la mar a trenta graus equival a matar la gallina que pon els ous daurats i encaminar-se amb pes ferm cap a l'autodestrucció. Si els vertaders senyors d'aquestes Illes i els seus col·laboradors (és a dir, certs empresaris del sector turístic i certs dirigents polítics) no han decidit jugar la carta nihilista de fer el darrer gran negoci, és urgent que les actuals polítiques turístiques i urbanístiques siguin replantejades i revertides, amb un consens social treballat de veres, i no sols amb fotos de pactes i meses purament cosmètiques.
