Males idees
Un argument que sentim aquests darrers dies, segurament arran de la campanya electoral catalana i la possibilitat que l’extrema dreta més desinhibida entri al Parlament, és que a aquests 'feixistes' no se’ls hauria de donar cap tribuna, no haurien de ser entrevistats a les televisions públiques i no haurien de rebre cap convit als debats electorals. Ens agradi o no —més aviat sol desagradar als liberals, progressistes, a les minories— les idees xenòfobes i les que aposten per l’Espanya pura i castellana no estan ni molt menys prohibides, sinó fins i tot són celebrades per les lleis i les institucions de l’Estat.
No està prohibit ser feixista, ni tenir idees fermes sobre la immigració o sobre l’estupidesa o inutilitat de la llengua catalana. Els símbols feixistes són arreu, encara, a l’estat espanyol, i no fa gaire vam veure com l’Estat feia una exhumació ben pomposa a Franco. Amb l’excusa que se’l deixava d’honorar va tenir un segon enterrament ben florit.
L’extrema dreta fins i tot va fixar-se en aquesta columna, perquè havia sortit com a text a Selectivitat i no els n'agradava el contingut; m’han fet la creu a les seves pàgines web, també per les meves ironies, tan innòcues. Defensar certes formes d’incitació a l’odi frega el delicte, però sempre queda l’excusa de la llibertat d’expressió. Vox no fa més que equiparar l’Islam, una religió, a una forma de violència terrorista. A Twitter, els responsables d’aquesta xarxa social ja li han bloquejat el compte, dient que incita a l’odi. Twitter —empresa privada— els silencia, però les televisions públiques es veuen amb l’obligació de convidar-los. S’ha de tolerar fins i tot els intolerants.
Què hem de fer? La raó guanya la bogeria i l’irracionalisme no perquè els faci callar, sinó perquè els debat i és capaç de deixar-los en evidència. Tot el que diu aquesta gent són mentides, arguments que no tenen ni el més mínim sentit ni veritat. En el fons, només són un plegat d’ignorants amb ínfules, amb quatre lectures mal digerides i una certa retòrica de barra de bar. Han vist en la política una manera de fer-se un sou i sortir de la fosca anònima. L’extrema dreta podria servir perquè tothom començàs a fer la seva feina de veritat. Els polítics a debatre; els periodistes a mostrar fets, dades, certeses. El problema de l’extrema dreta és que s’aprofita de la mentida d’un país de mentiders.
Mentre tot plegat estigui basat en les connivències, els secrets, els componiments entre poder econòmic, poder polític, periodisme i espectacle, l’extrema dreta es farà més forta que qualsevol progressisme, i tot perquè fins i tot el progressisme viu a l’ombra d’un nacionalisme que l’extrema dreta no fa res més que acabar d’insuflar. L’esquerra espanyola no pot anar contra l’extrema dreta sense haver de replantejar-s’ho gairebé tot, una feina incòmoda que no van saber fer durant la Transició, i que ara els passa una vella factura. No els poden vèncer sense suïcidar-se.
