Los40, el dineral i el turisme cultural

Els Músics d’aquestes illes, però també els editors, els actors, artistes de tots els àmbits i petites empreses dedicades a la cultura, han comprovat fa estona el calvari que sol ser arribar a rebre ajudes de les administracions públiques. Ho ha estat, difícil, durant el temps del covid i ho ha estat quasi sempre. Perquè les línies d’ajuts es convoquen tard i et fan complir amb el compromís en dos dies. Perquè has d’avançar uns doblers que no tens. Perquè sovint acabes ofegant-te en la paperassa exigida, llevat que hagis tornat un professional de la concurrència, i així encara. Per un munt de motius relacionats amb els terminis, amb la burocràcia o amb la quantia monetària, molts dels professionals o empreses petites i mitjanes que podrien optar a una subvenció es rendeixen abans d’arribar-hi, i no és menfotisme. Tanmateix, tothom sap que el criteri general aquí és repartir minúcies entre el màxim de gent possible.  

Ara bé, arriba la gala de Los40 –una gala!– i al Govern, al Consell de Mallorca i al d’Eivissa no els costa gens amollar un milió d’euros de cop i a un sol sol·licitant. El fet que, a més, els doblers apoquinats pel Govern venguin de l’Impost de Turisme Sostenible és una bufetada a la sostenibilitat de la llargada de la cua de Mercedes –no elèctrics- amb els quals, un darrere de l’altre, es passejaven els convidats dels Awards aquests.

Com que la gala dels premis de Los40 difícilment es pot justificar des de la inversió en turisme sostenible, alguns deuen haver pensat que la podrien fer entrar dins la promoció del turisme cultural. Idò no, Los40 no són cultura, i punt, com no ho és segons quin cine, segons quina televisió o segons quins llibres. Hi ha música, pintura, programes televisius, llibres o pel·lícules que promouen la incultura, no la cultura. Los40 i la seva gala poden ser un espectacle que segur que segueix una tracalada de gent que avui torna boja per això i demà hi tornarà per una altra cosa. Però volen el Govern i els dos consells esmentats que se’ns relacioni amb aquest espectacle? 

La majoria dels nostres governants, dels d’abans i també dels actuals, creuen que el turisme cultural és un cos, més o menys nombrós, que es mou de museu en museu perquè sí, o de concert en concert perquè n’ha vist un anunci. El turisme cultural és la resposta externa a l’interès que té la cultura d’un país o un altre, en una ciutat, en un poble, en un museu o en un teatre. No es pot fer cultura per al turisme. La cultura es fa i, si és cultura que s’ho paga –si no, no és cultura–, el món s’hi interessa. 

Qui hi estigui d’acord, que pensi, sense anar més enfora, com de profitós li hauria estat al Conservatori de Música i Dansa de les Illes Balears tenir un milió d’euros més per enfortir la cultura musical i la seva difusió. Si els nostres polítics fossin tan generosos i àgils amb la millora de la cultura i les bones iniciatives del sector, segur que acabaria tenint repercussió. I no un foc d’artificis de dos dies.