Quan qualcú s'adona de la iniquitat del comportament de les persones que tenen el poder i ho fa públic, aquestes poden optar per corregir les seves actuacions o per reprimir el divulgador per a fer-lo callar. Sovint trien la segona opció, ja sigui calumniant qui alça la veu contra ells o aplicant mesures diverses per a silenciar-lo. Però quan la seguretat en la iniquitat del poder és compartida per molta de gent, ni les difamacions ni la repressió selectiva amainen la protesta, sinó que, en afegir-hi més comportaments injusts, fan la indignació més general. Per aquest camí, l'única solució eficaç és una repressió molt dura i generalitzada, i això només és possible si aconsegueixen presentar els discrepants com a enemics, com a deshumanitzats.
Hi ha massa gent a Catalunya que va participar en els actes dels dies 20 de setembre i 1 d'octubre o que va veure què va passar, o que simplement hi viu, perquè hi pugui tenir credibilitat la versió que se'n pretén oferir des del sistema i, en el judici, des de l'acusació per a poder justificar la repressió sobre els presos i les condemnes que patiran. Per això, la presó preventiva, la farsa del judici, el comportament esbiaixat dels jutges, les mentides dels testimonis de la fiscalia, les prohibicions de símbols reclamant més democràcia no contribueixen a desactivar el conflicte, a acostar-se a una solució compartida, sinó que consoliden les ganes de deixar de ser part d'aquest Estat, que, per a mantenir-se, no sap oferir res més que la repressió i la mentida. No és possible que els dits unionistes no ho vegin. Sembla més probable que hagin decidit que aquest Estat és més fàcil de 'governar' contra Catalunya que amb Catalunya. Contra Catalunya qualsevol barrabassada política, legal o humana és majoritàriament justificada pel sistema. ¿Com es pot entendre, si no és així, la tria que el PP ha fet per a encapçalar la llista de Barcelona al Congrés? ¿O la fabulació dels fets jutjats que ofereixen la majoria dels mitjans de comunicació espanyols? ¿I l'anticatalanisme que branden els líders dels partits unionistes? D'aquesta manera no es pot afavorir la unió per convenciment, sinó que haurà de ser per venciment, i sembla que cada vegada ho tenen més difícil per a aconseguir-ho a Catalunya mitjançant unes eleccions democràtiques.
És coherent amb tota aquesta llarga història que els guàrdies civils que declaren en el judici hagin demanat ocultar la seva imatge i que els ho hagin concedit. Podríem pensar que el motiu és que estan empegueïts que la gent pugui saber qui són, tenint en compte la quantitat de mentides, exageracions indignes i tergiversacions que diuen durant les declaracions, agombolats pels fiscals. Potser és per això. Però també pot haver-hi un altre motiu: la por, fer creure que tenen por. Por de ser agredits pels independentistes per la seva participació en el judici. Continuar reblant la imatge dels independentistes com a perillosos (no debades els han associats amb nazisme i terrorisme). N'hi ha prou de sentir les descripcions apocalíptiques que alguns d'aquests testimonis han fet de l'agressivitat dels concentrats, encara que no puguin fer referència concreta a gaire més cosa que el Fairy o la pluja de dues botelles d'aigua (devien estar obertes, d'aquí la sensació de pluja). I les mirades d'odi mai vistes que els dirigien: ells que, ben armats i cuirassats de cap a peus, només els arrossegaven pels cabells, els trepitjaven, els disparaven pilotes de goma i els pegaven porrades sense miraments. Les persones que tenien davant no anaven armades, no anaven protegides, hi havia infants i vells, la resistència era passiva: això els convertia en molt perillosos.
Mentrestant, es priva les defenses de contradir aquestes declaracions amb imatges del que realment va passar. La tragèdia és que la sentència no es dictarà a partir dels fets, ni tan sols del que mostren les imatges, sinó de la versió, plena de contradiccions i falsedats, que es pretén envernissar de legitimitat dins la sala del judici i que s'esbomba a l'exterior. Quan d'aquí a uns anys es demostri la farsa de tot plegat, massa gent haurà patit aquest muntatge. Però, per aquest camí, el 'problema català' persistirà.
PS: corre el rumor que la Conselleria de Cultura cedirà un despatx a una associació que nega la medicina científica i impulsa una sanitat basada en la frega amb fulles de figuera. D'aquesta manera, regraciarà a la Conselleria de Salut la cessió d'un espai a la Acadèmi de sa Llengo Baléà.
