02/04/2021

Llibertat d’idees

2 min

Que la investigació acadèmica no és aliena a les lluites polítiques és una fet que sabem des de fa estona. La universitat hauria de poder investigar i debatre al marge de les pressions polítiques, però també de les modes o de les últimes dèries que estiguin en aquell moment centrant el debat social. Una cosa que preocupa bastant, però, és que s’endevini massa que tots els professors universitaris són d’una determinada tendència política, i que la manera d’apropar-se al coneixement sempre es faci des de la mateixa vessant. Als Estats Units s’han adonat (com exposen Haidt i Lukianoff a La transformació de la ment moderna) que el professorat s’ha acabat tornant tot ideològicament homogeni –cada vegada més cap a l’esquerra–, fet que perjudica la necessària diversitat de punts de vista que és la pedra de toc del pensament crític. Les històries que expliquen Haint i Lukianoff sobre persecucions a professors i administradors universitaris que se suposava que havien emès opinions políticament incorrectes, totes a universitats nord-americanes en els darrers cinc o sis anys, fan que la La marca de l’home, la novel·la de Philip Roth de l’any 2000, sembli una collonada lamentablement visionària.

El pensament de grup, l’ortodòxia, són letals per al desenvolupament del coneixement. No hi ha progrés sense desafiament, això ho haurien de saber tots els progressistes. Només quan sotmets a escrutini, crítica i debat les teves creences ideològiques fonamentals pots dir que creus realment en la llibertat d’idees i no cauràs ni en el dogmatisme ni en la cacera de bruixes.

Això pot acabar portant el poder públic a la necessitat d’intervenir. Les institucions acadèmiques d’esquerres contra el conservadorisme que pretén que a les universitats no s’ensenyi ‘qualsevol cosa’, per bé que sabem que allò que els irrita és sobretot el feminisme, els estudis colonials, certa visió històrica o que, fins i tot, que es tingui una visió negativa del Brexit, com s’ha vist per part d’alguns parlamentaris conservadors del Regne Unit. Als Estats Units no volen que s’ensenyi ‘teoria de la raça’ o antiracisme per considerar-lo un dogmatisme o una forma de racisme invers.  

Per un costat, tens una universitat cada cop més tancada sobre si mateixa, ideològicament cada vegada més homogènia, i per l’altre, un poder polític que vol carregar-se la llibertat acadèmica, des d’un conservadorisme que a les institucions universitàries té menys pes, però més presència a les cambres de representació política, tant a Hongria com a Espanya. Tothom parla de llibertat, però poca gent està disposada a acceptar que la llibertat de l’altre per pensar, debatre, opinar o ensenyar també pugui tenir el seu lloc. Tothom imagina que les idees del rival són nocives, però es veu que no es tracta de moderar-les o matisar-les sinó d’esborrar-les del debat públic. S’imposa arreu una cultura de la fustigació, del recel i del joc de la provocació mútua.

Melcior Comes és escriptor

stats