La llibertat d’expressió del sentiment europeista (1989)

De l’article de Muriel Casals (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) signat a l’Avui (6-VIII-1989) en la seva condició d’economista. La professora Casals, presidenta que fou d’Òmnium Cultural, havia ampliat estudis d’economia en tres universitats britàniques. Es va doctorar el 1981 a la UAB amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18. La Societat Catalana d’Economia va obrir ahir a l’IEC una exposició sobre dones economistes.

[...]

Crec que, contràriament al que els que manen i controlen els mitjans de comunicació ens volen fer creure, vivim en un país de ciutadans força polititzats en el millor sentit de la paraula. Ciutadans que volen saber què vol dir un Mercat Únic, quin significat té la unitat política d’Europa i, sobretot, sota quines directrius es farà la integració econòmica i política. Ciutadans que volen exercir la seva influència damunt del que es fa perquè saben que sí que estan preparats per opinar, per criticar, per intervenir. Ciutadans que comparteixen aquella convicció tan sabuda que la política és una cosa massa important per deixar-la en exclusiva a mans dels polítics professionals. El problema és que els polítics professionals al poder a Catalunya i Espanya estan pervertits pel mal ús que els uns i els altres fan de la majoria absoluta de què disposen. I no volen que ens fiquem en el seu terreny, que també és el nostre. [...] Hi ha catalans de primera generació que es pregunten quin significat tindrà la lliure circulació de treballadors a Europa a partir del primer de gener de 1993. ¿Anirem cap a una homogeneïtzació de les condicions de treball? ¿Quines serien les condicions comunes de vida? ¿Sumarem els avantatges de les conquestes socials del sindicalisme anglès, de l’elevada productivitat alemanya, del saber viure llatí, de la tolerància neerlandesa? ¿O ens haurem de conformar i creure el ministre Solchaga, que pretén que són les rendes salarials les que han de pagar -una altra vegada!- l’ajust econòmic? Per poder ser optimistes en el camí europeu ens cal fer encara un esforç addicional i explicar que un factor molt important de la manca de competitivitat de les empreses catalanes i espanyoles a l’hora de la seva integració al Mercat Europeu és la voracitat de la banca, que els imposa uns costos financers excessius. Dir una vegada i una altra que no és acceptable que mentre que l’increment dels salaris no cobreix la taxa d’inflació (és a dir, que els treballadors han perdut poder adquisitiu), tal com reconeixen les últimes dades facilitades pel mateix govern central, els beneficis de la banca espanyola siguin els més elevats d’Europa.