Li queda alguna vida a la recambra a Pedro Sánchez?

BarcelonaHi ha una mística de la remuntada. En el món de l’esport, quan algú surt en clar desavantatge i, durant una estona, sembla en disposició de competir, és pràcticament impossible no simpatitzar-hi. Preguntar-se: i si...? La gran majoria de vegades, però, l’epopeia fracassa, i s’acaba imposant el final previsible. La desfeta sense pal·liatius o, si hi ha sort, la derrota honrosa. ¿Serà el cas ara de Pedro Sánchez? Aquest 23-J és el president espanyol qui surt llastat pels mals resultats del 28-M, quan el PP va tenyir de blau pràcticament tot el mapa d’Espanya. A les files populars, de fet, es manté que la victòria és a tocar i se somia, fins i tot, amb acaronar la majoria absoluta. I, tanmateix, ningú s’atreveix a donar per mort Pedro Sánchez. El dirigent socialista ha construït el seu lideratge sobre una èpica de la resistència i una certa àuria d’indestructible que l’ha dut a governar Espanya després fins i tot d’haver perdut unes eleccions amb els pitjors resultats de la història del PSOE i d’haver sigut defenestrat pel seu propi partit. També ha sortit pràcticament indemne de les incomptables giragonses que ha protagonitzat com a president. Tot, acompanyat d’un punt de sort –serveixi de mostra l’agònica votació de la reforma laboral– que ha fet que durant molt de temps s’hagi parlat de la baraka de Sánchez. ¿Se li deu haver acabat ara la flor? ¿O li queda alguna vida a la recambra? Aquests pròxims quinze dies dirimiran si la convocatòria per sorpresa d’eleccions el 23-J va ser l’epitafi polític de Sánchez o una pàgina més del seu manual de resistència.