Lesmes, encara
Ja s'ha convertit en tradicional que cada any per aquest temps Carlos Lesmes s'adreci al rei d'Espanya per dir-li què s'ha de fer i què no amb Catalunya. Ho fa en un acte de molta pompa i circumstància, l'obertura de l'any judicial, i en la seva sempiterna condició de president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i també del Tribunal Suprem. Escric “sempiterna” perquè, com és públic i notori, fa quatre anys que Lesmes no hauria d'ocupar aquest càrrec. Ell mateix es lamenta, any rere any, d'aquesta circumstància, i enguany fins i tot ha donat a entendre que podria arribar a dimitir, però la cosa segueix exactament igual. “La cosa” és el bloqueig de la renovació del mateix CGPJ, causat (s'ha de dir així) pel PP, que de cap manera s'avé a cedir ni un mil·límetre del seu control sobre el poder judicial. El CGPJ és el màxim òrgan de govern d'aquest poder, de manera que és previsible —i coherent, almenys dins la manera de fer que és pròpia del PP— que no el vulguin deixar anar de cap manera. El mateix val per al Suprem, que és l'alt tribunal on solen acabar les causes per corrupció que impliquen aforats.
El bloqueig en qüestió suposa un incompliment greu de la Constitució espanyola, llei de la qual emana directament la composició, les funcions i la naturalesa del CGPJ, així com la seva obligada renovació, dins el termini i la manera com s'ha de produir. No tan sols això, sinó que la insòlita demora en la renovació del govern de la justícia suposa un motiu de descrèdit per a l'estat espanyol, que ja ha estat avisat fins a tres vegades per la Comissió Europea de l'anomalia democràtica que suposa aquesta situació i de la necessitat de posar-hi remei, atès que se'n ressent la qualitat democràtica no tan sols de l'estat espanyol, sinó del conjunt de la Unió Europea.
Un altre assumpte que ha fet posar en qüestió la solidesa de l'estat de dret a Espanya davant de la comunitat internacional, en els darrers anys, ha estat la repressió contra l'independentisme. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre la sentència coneguda com a “doctrina Junqueras”, el judici contra el Procés al Suprem que va presidir Marchena ha estat seriosament qüestionat, les euroordres de Llarena han estat tombades fins a l'esgotament, i la setmana passada mateix l'ONU va emetre una resolució (no vinculant, com es va apressar a remarcar el ministre Bolaños) per violació de drets polítics. Un escàndol, però Lesmes no dubta a instar el govern d'Espanya a perseverar-hi: exigeix que no s'aturi de perseguir judicialment i políticament l'independentisme, i equipara desjudicialització amb “impunitat” dels independentistes, i ho fa des de l'altre escàndol que suposa la seva pròpia presidència del CGPJ, caducada de fa quatre anys. Pel govern d'Espanya no s'hauria de preocupar, el magistrat Lesmes: el ministeri de l'Interior ja ha deixat clar que considera l'independentisme sospitós de terrorisme (l'extrema dreta no), i Pedro Sánchez feia precampanya fa uns dies presumint d'haver donat suport al 155.
