L’altre desig

PalmaDia 26 d’abril és el Dia de la visibilitat lèsbica. M’agrada que es vindiqui el mes d’abril, perquè sempre m’he imaginat que ser lesbiana té alguna cosa a veure amb les violetes i amb la primavera. Se celebra des de l’any 2008, just quan caminava per Barcelona, explorant la possibilitat de no ser heterosexual. Per si aquest mes heu de comprar llibres voldria encomanar-vos l’entusiasme pel darrer que ha publicat Sara Torres, es titula El pensamiento erótico.

L’assaig comença amb una lucidesa que provoca la rialla o la incomoditat. Analitza la manera com des dels documentals, “innocents”, sobre animals que s’aparellen, sovint se’ns educava en l’heteronorma, als anys noranta. La veu en off ens encaminava cap al moment culminant enregistrat per les càmeres: la trobada, a vegades violenta, entre un mascle i una femella. L’autora defensa que els documentals són un exemple de la gramàtica secreta que travessa tots els relats, que avancen cap a una mateixa conclusió: la vida és la història de les trobades entre homes i dones, dues categories diferents, dues natures oposades que existeixen per a trobar-se.

Sara Torres voldria viatjar en el temps, seure al costat de la nina dels noranta i dir-li que el conte eternament repetit no té per què anar així, la trobada entre mascle i femella és una possibilitat, una contingència, una convenció que l’hegemonia ha prioritzat com a norma. La natura no és binària, ni heterosexual, és la imaginació humana la que provoca aquesta lectura esbiaixada. Més enllà dels noranta, en el nostre present, si valoram l’imaginari que predomina a les aules o la violència que té lloc als carrers, és evident que els infants entenen molt aviat quin és el destí privilegiat. Una escena sexual s’imprimeix en la psique de manera constant, fins que s’assumeix com a normalitat: la trobada entre un mascle i una femella.

L’assaig de Sara Torres ens convida a pensar com es construeix el pensament heterosexual a través d’imatges i relats, conscientment i inconscientment. De fet, com ens mostra a les pàgines del llibre, és possible que quan parlam d’“heterosexualitat obligatòria” no parlem tant de l’obligació de tenir relacions heterosexuals (que també), com de l’obligació de rebre un inconscient heterosexual quan som educats. Els infants estan sempre exposats a aquest relat dominant. L’heterosexualitat és el referent central que dona sentit a les relacions, està representat a tot arreu, és el marc d’interpretació hegemònic. Així, els cossos es llegeixen des d’un sistema binari, organitzat a partir de les trobades heterosexuals.

Base inconscient obligatòria

Fou la pensadora francesa Monique Wittig que assenyalà, als anys setanta, la manera com el pensament heterosexual és una base inconscient obligatòria; ara bé, la potència de l’escriptura de Sara Torres és que s’atreveix no només a assenyalar aquesta imposició que opera també avui, sinó a dibuixar-ne una alternativa. Així, la proposta que ens llança és la de bastir un “pensament eròtic” que esborri el camí obligatori, que “desheterosexualitzi” l’imaginari.

El mite, l’imaginari i el desig, tenen un lligam estret. No es pot posar en pràctica una sexualitat dissident sense la capacitat d’imaginar un nou ordre sexual. Necessitam la imaginació i el mite, per fer lloc a l’altre desig. El pensament eròtic, a diferència del pensament heterosexual, serà no binari, vitalista, crític amb totes les lògiques que violentin la diferència. Des del fons de la nostra infantesa, una gramàtica secreta ens ensinistra en l’heterosexualitat, ens ensenya només un camí transitable enmig de la selva del desig. Sara Torres no vol dibuixar una alternativa tancada, com podria ser l’homosexualitat, el que voldria és esborrar la drecera, obrir la possibilitat d’explorar de moltes maneres la selva. No vol vendre’ns una altra ideologia, sinó fer lloc a l’esperança que entra quan obris una finestra, tancada des de fa molta estona. És l’art de desescriure el codi rebut, revisar la misogínia, boicotejar les inèrcies del pensament heterosexual, per fer lloc a una vitalitat més lliure i més ètica.

Com diu Angelica Francesca Rimini, El pensament eròtic és una conversa entre amigues que comparteixen taula, no naix de l’abstracció sinó de la intimitat compartida. I les interlocutores que Sara convida a la taula són lletraferides, lesbianes, estranyes, cercadores de llenguatges nous que ens permetin dir de manera més poètica i més justa la realitat. Audre Lorde, Monique Witting, Teresa de Lauretis, Adrienne Rich, Gloria Anzaldúa, Anne Carson, Anne Dufourmantelle i Suely Rolnik, l’ajuden a desnaturalitzar el relat dominant, per alliberar la imaginació i les pràctiques d’amor.

Perquè l’amor és l’afecte que ens permet tenir món i fer que la vida valgui la pena. L’amor no pot conjugar-se amb la violència, la por o la vergonya. En canvi, la dolçor, la tendresa i la llibertat li són necessaris. Sara Torres vindica la dolçor. Un concepte ple de fondària que pot generar malentesos en aquest present ràpid que vivim. La dolçor és el tipus d’intel·ligència que té cura de la vida enmig de tanta confusió; no les paraules edulcorades, ni els afectes superficials que generen una sensació d’amabilitat precària, sinó la presència, la capacitat de resposta, la dissidència, la imaginació persistent d’una vida altra, d’un desig altre, que no faci patir.