10/12/2021

Heroïcitats

3 min
Una dona consulta muntanyes de llibres.

Al sector del llibre, des de fa uns mesos, arriben una pila de bones notícies. I això és gairebé un prodigi, tenint en compte el moment pandèmic i, en general, depriment, que estem vivint. The Guardian va parlar, l’any passat, del boom de noves llibreries a la ciutat de Barcelona. Ona Llibres, la nova Byron, La Piccola de Sarrià, especialitzada en cultura italiana, entre d’altres. Confiem que l’augment d’oferta generi més i més demanda.

Aquest 2021 seguim en la línia positiva amb la inauguració de la gran llibreria internacional Finestres, que neix acompanyada d’una editorial amb el mateix nom, especialitzada en el còmic i la novel·la gràfica en català. Hi ha un buit evident tant d’una cosa com de l’altra en la nostra llengua i l’editorial Finestres farà, per tant, una feina imprescindible per aconseguir sobretot lectors més joves. La publicació de la novel·la gràfica L’accident de caça. Una història real de crims i poesia, del guionista David Carlson i el dibuixant Landis Blair, està destinada a ser un dels seus primers èxits. També ho serà Intrèpides, que recull trenta retrats de dones excepcionals a càrrec de Pénélope Bagieu. Aquest còmic feminista ha venut més d’un milió d’exemplars arreu del món. 

I, recentment, ens assabentem del naixement de l’editorial artesana Cal Carré, que publicarà llibres breus d’autors clàssics de la literatura medieval i contemporània. La seva ànima és Antònia Carré-Pons, filòloga medievalista i filla de l’antiga cansaladeria de Terrassa Cal Carré. Com diu ella mateixa, han passat “de fer llibrets de llom als llibres”. 

Cal Carré s’estrena amb llibres de Virgínia i Leonard Woolf, Jesús Moncada, Willa Cather, Dostoievski i una mirada feminista que es concreta, de moment, amb La necessitat de fer un bon acolliment a les dones estrangeres, de Flora Tristan, La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, i Entre els actes, de Virginia Woolf. 

Amb aquests exemples es fa difícil dubtar que el món del llibre en català està vivint una època daurada (per no parlar de la resta d’editorials convencionals i consolidades, joves i madures, que tenim). 

Així que tenim l’oferta a punt: variada, moderna, clàssica, per a lectors de tota mena. Però tot aquest esforç –gairebé podríem dir que heroic– no servirà de res si no tenim prou lectors. I de lectors en català només en tindrem (els que necessitem, per salvar totes aquestes agosarades iniciatives de les quals us parlo) si assegurem que la llengua faci molt més que sobreviure. Que sigui la llengua necessària i també la llengua de l’oci. Que els joves trobin el més natural del món llegir en la mateixa llengua amb què aprenen filosofia, fan classes de ioga, miren sèries i fan birres amb els amics. I tot això –o algunes d’aquestes coses– no depèn només de nosaltres, desafortunadament. O sí. Vull dir que encara que estiguem en mans de governs centrals hostils amb el català, la nostra actitud pot fer-hi front, amb una resistència activa i aquesta cansada militància a què ens obliga ser part d’un país sense estat.

No podem permetre que les noves editorials i tota la gent –tanta!– que treballa incansablement per mantenir la nostra cultura activa, vegin frustrades les seves esperances. Ser català és cansat, sí, però saber-nos imprescindibles per salvar una llengua és emocionant, no em direu que no. I és força més digne que creure que la teva cultura és el centre del món i riure’s de les llengües que no són la teva. Això no sé si és cansat, però és patètic.

stats