L’hereva

La filla adolescent dels reis d’Espanya, que serà l’hereva al tron, ja treballa a ple rendiment per a la Corona. Se la pentina, se la vesteix, se la fotografia, se l’exposa, se la fa servir. Els alumnes de l’escola on estarà internada surten pixelats a les fotos. Ella és fotografiada des de petita. Ha de regnar. No és el mateix que un nen cantant o futbolista. Ella no és algú que tingui un talent especial, és una peça de la baula, i per tant hi ha coses d’adolescent que mai podrà ser o fer (vídeos de TikTok, sortir de nit i trucar a la mare perquè la vagi a buscar, mentides als pares, vestir-se com li plagui, planxar-se ella sola els cabells, suspendre, suplicar per les metxes rosses que porta, un forat nou d’arracada, ser lesbiana, anar en bus tota sola a extraescolars, anar a comprar el pa, ser mare soltera...). Em direu que potser no ho vol, però em sembla que això no ho podrem saber mai. La llibertat s’educa, perquè qualsevol forma d’esclavatge s’aprèn.

No em puc imaginar les converses que deu haver tingut l’hereva al tron amb sa mare sobre el futur. En general els pares diuen als fills que triïn el que volen ser, que si tenen la sort de tenir una vocació (la que sigui) seran feliços, que no renunciïn a res, ja sigui futbol, música, sèries, ball, videojocs, maquillatge, llibres, cuina, motos, animals, teatre, fotos, fer de DJ... Que el món és preciós, que provin moltes activitats. Que no renunciïn a res, perquè justament els temps que ens han tocat ja no ens poden garantir que si fem les oposicions a banquer tindrem feina per sempre. Ja no. Per tant, encara que es pensin que mai tindran feina d’actors, si volen ser actors els hem d’aconsellar que estudiïn teatre, perquè, passi el que passi, almenys s’ho passaran molt bé estudiant. A Elionor això no se li pot dir. Què se li pot dir? “Ets el futur d’Espanya. Ves-te mirant The Crown”.