Els guanys a canvi de res
Ja que l’allau turística arrasa Mallorca en temporada alta i una mica més, i tenint en compte que aquest fenomen altera la vida dels pobles dits de l’interior de l’illa, potser les institucions interessades en les coses de l’economia haurien de trobar manera de compensar aquests pobles per les molèsties, que es produeixen i en abundància. Com que això sembla una boutade, potser ens convé, primer de tot, fer una mirada a la realitat del turisme d’interior –és així com en diuen– i pensar una mica en els projectes que el volen regular.
Regular vol dir, també, “fer que una cosa es mantingui en unes circumstàncies o en un grau determinat”. Hauríem de concloure, per tant, que la regulació del turisme de poble hauria de fixar límits. Però no ens agrada llegir –UH, dia 10 d’aquest mes– que el Pla es vol convertir en referent del turisme sostenible, tota vegada és dubtós que encara ho sigui, de sostenible.
Vist com els darrers anys l’ocupació turística dels pobles de Mallorca –lluny encara de la dels eivissencs i segurament dels menorquins– ha suposat la contorbació –la deformació– d’unes maneres de viure, de relacionar-se, tenim dret a qüestionar el propòsit que s’expressa a continuació de la voluntat d’esdevenir referent: perquè aquest objectiu s’assoliria “mantenint la idiosincràsia de la comarca”, paraules de Joan Verger, batle de Montuïri. Com es fa per rebre un turisme que beneficiï els pobletans i mantenir alhora la idiosincràsia dels receptors? El senyor Joan Verger per ventura ens ho podria explicar.
No sé exactament en quin món viuen els promotors d’aquestes quimeres. No és que sospitem que aquest projecte pugui permetre el creixement d’aquesta mena de turisme, és que aquest turisme ja ha crescut massa. Una volta per foravila ho certifica de manera irrefutable: cases i casetes abandonades durant decennis han estat objecte d’un rentat de cara, s’hi ha adjuntat una piscineta i s’ha construït una entrada sumptuosa a la finqueta. Els arguments a favor del creixement d’aquest turisme es poden resumir en la necessitat que els pobles d’interior es beneficiïn de la nova realitat, com si aquests beneficis arribassin a canvi de res.
L’experiència del turisme de platja ens hauria de servir d’exemple: els guanys econòmics són una barrumbada que tot ho desola.
Guillem Frontera és escriptor
