22/02/2021

Tot és gris

1 min

DILLUNS PLUJÓS a Barcelona, rúfol, espès. De ressaca. Al passeig de Gràcia s’hi veuen les persianes abaixades i guixades de comerços que ja fa temps que es traspassen i que en les èpoques de turisme, fires i roses es disputaven les grans marques en una mena de subhasta immobiliària embogida. I avui s’hi veuen, també, aparadors amb els vides trencats i uns forats ben grossos. Uns treballadors enguantats, maça en mà, acaben de fer-los miques amb un estrèpit que recorda als vianants les trompades de la nit dels fets. Escombren els trossos, els fiquen en sacs i els carreguen a les camionetes sobre la vorera perquè se’ls emportin. Una versió reduïda d’allò que vam veure als Camps Elisis de París i veiem cada dia en tantes ciutats del món ha tingut lloc a Barcelona. La ciutat és forta i n’ha vist de tots colors, però molta gent que hi viu i hi treballa i que sempre en parla amb orgull pateix perquè pugui superar, també, totes aquestes estrebades.