Gaudí, publicista en cap de Barcelona

Noranta-cinc anys després de la seva mort, Antoni Gaudí ha revalidat el títol de publicista en cap de Barcelona, com si des d’un segle enrere dominés els codis comunicatius vigents el 2021. Ja m’ho diran demà dimecres a la nit quan la galàxia d’Instagram i les webs de mitjans de tot el món s’omplin de fotografies de l’estrella encesa. Una estrella lluminosa col·locada a 138 metres d’alçada al bell mig d’una de les ciutats més visitades del món és un reclam imbatible.

Durant segles, la humanitat s’ha orientat de nit mirant els estels. I en una època en què la foscor guanya la partida a la llum, aquesta estrella que fa aixecar el cap de les pantalles es tradueix en símbol de l’esperança en abstracte i, per tant, és molt indicada per a qualsevol angoixa del món, que d’angoixes el món n’és ple.

La continuació de la Sagrada Família aconsegueix novament ser el centre de la polèmica, i aquesta discussió no pot ser més barcelonina. És l'edifici més lloat i criticat alhora, per raons ideològiques, estètiques o una combinació suposadament progressista de totes dues. Encara recordo aquella tertúlia en què l’estimat Oriol Bohigas deia que patia no perquè el temple s’ensorrés a causa del túnel de l’AVE del carrer Mallorca, sinó perquè la Sagrada Família no enfonsés el túnel. Suposo que, per a Gaudí, d’això es tractava, que la polèmica alimentés el projecte i no el deixés morir. I ja fa 140 anys que dura.

La Sagrada Família és el perfecte exemple d’allò més glocal: és imatge d’indiscutible de Barcelona i alhora és una obra que connecta amb gent d'arreu del món, sobretot aquella desproveïda de prevencions. I a partir de l’encesa de l’estel, demà a la nit, encara hi connectarà més.