Tribuna oberta
Opinió 13/08/2021

Futbol 'business'

Onofre Rullan
2 min

Com a barcelonista, tenc un sentiment força contradictori: per un costat, estic tocat pel comiat de Messi i, per l’altre, em dic a mi mateix: “És el capitalisme, estúpid”. Com pot ser que m’afecti, ni que sigui lleugerament, que el meu club no pugui pagar la bogeria que pagaran els petrodòlars? Això dels sentiments, efectivament, és una bogeria.

El neoliberalisme ens va portar, entre altres coses, el futbol business. Fou quan capitals de diferents procedències envaïren el món del futbol: multimilionaris emergits després de l’enfonsament dels antics països comunistes (Chelsea), inversors privats gestors de capitals 'postindustrials' (Manchester United), fons sobirans provinents d’emirats petroliers del golf (Manchester City, PSG)... Tot el món del futbol s’estava preparant per a un canvi radical. La creació de la Premier League (1992), que desplaçà a una segona categoria la Football League First Division, va preparar el terreny per a l’aterratge als estadis de tot tipus d’inversors a la cerca de beneficis i/o imatge per als seus negocis, primer a Anglaterra i després arreu.

El que ha vingut després és conegut: els equipaments dels equips els decideixen els creadors d’imatge de les empreses de roba esportiva, els estadis es bategen amb el nom del millor postor i ara ja comencen a afectar fins i tot el mateix nom dels equips (Red Bull Salzburg), com ja passa al bàsquet. Les marques comercials aclaparen i desllueixen les samarretes dels equips, les televisions privades decideixen l’horari dels partits i ja tenim la 'llibertat de pagar' per veure qualsevol partit. A l’estat espanyol la llei de l’esport del 1990 obria la porta a la creació de les anomenades Societats Anònimes Esportives, unes entitats que reemplaçaren els antics clubs i els antics socis pel que fa a la propietat del club: d’un soci un vot es passava a una acció un vot. És el mateix que ha passat amb els clubs nàutics reconvertits en marines privades (amb accionistes) o les caixes d’estalvis absorbides pels bancs (amb accionistes): de clubs de socis amb igualtat de drets s’ha passat a empreses d’accionistes amb drets proporcionals al nombre d’accions. És veritat que el Madrid, el Barcelona, el Bilbao i l’Osasuna continuen essent clubs, però semblen peixos dins el rostoll, els clubs europeus, a poc a poc, els estan arraconant, basta mirar els darrers moviments del mercat de fitxatges.

La captura de Messi per part dels xeics qatarians (com abans la de Neymar) no és més que el darrer episodi d’una llarga successió d’esdeveniments anunciats. L’operació s’ha gestionat des de París però la pagaran des del golf Pèrsic; de fet, el germà de l’emir de Qatar ja li posà la samarreta del PSG des de Twitter. Qatar, la dictadura petroliera que organitza el mundial de futbol del 2022 gràcies, entre altres coses, a les 'gestions i assessoraments' de Sandro Rosell, el president blaugrana assessor dels mateixos xeics qatarians que pisparen Neymar al seu nefast delfí Bartomeu.

Amb qui anirem els culers en un hipotètic Madrid - París SG? No ho sé, però de tot plegat una cosa m’ha quedat clara: entre els xeics de Qatar i el d’ACS em qued amb el segon. No ho hauria dit mai.

Professor de geografia de la UIB
stats