“No tenim ni idea de com regular el lloguer turístic”. O versió 2: “No tenim idea de com regular el lloguer turístic sense irritar una part dels nostres votants”.
“La saturació turística ens supera i tampoc estam gaire disposats a posar-hi cap límit”.
“L’única proposta que tenim per diversificar la nostra economia és impulsar el sector nàutic, que en realitat el que farà és atreure més turisme”.
“No ens fiam de Podem perquè tampoc no sabem massa bé què és Podem”.
“No ens fiam del PSIB i MÉS perquè Pablo Iglesias no ens deixa fiar-nos-hi”.
“La Policia Local de Palma està corcada fins a la medul·la”.
“Des del Consell no ens atrevim a desemparar la Feixina perquè els funcionaris que protegeixen l’aberració són els que ens han de signar les factures”.
Aquestes i moltes més. Són frases que, com les llàgrimes enmig de la pluja que esmentava el replicant de 'Blade Runner', s’han perdut en els temps. Moments que no hem viscut en aquests dos anys de legislatura o de mandat, i que ja no viurem. Oportunitats perdudes pels polítics ‘progres’ per demostrar que són qualque cosa diferent. Atacs de sinceritat, impossibles per ser incompatibles amb la mediocritat. Una llàstima, ja que tindríem qualque història honesta per contar.
En comptes d’admetre les evidències, els governants actuals apel·len als eufemismes, o directament a la mentida. “Turisme sostenible”, “moments de saturació puntuals a zones concretes”, “canvi progressiu de model econòmic”...
Mentrestant, les Illes rivalitzen feroçment amb algunes grans ciutats europees per convertir-se en el femer del continent. I en aquest sentit, progressa adequadament. De moment, les hòsties que fins ara volaven als guetos de Magaluf o l’Arenal ja han arribat al centre de Palma. La brega entre bandes de ‘guiris’ de la darrera setmana a la plaça del Coll certifica que la gentrificació ‘pija’ de Canamunt ja comparteix espai amb les batusses. Si anam vius, fins i tot podem convertir el 'full contact' turístic en espectacle de pagament. Només necessitam un empresari que s’hi animi i un polític local que digui que les nesples són puntuals i a zones molt concretes.
Escolt Neus Prats i Margalida Ramis parlar de decreixement i en trec més profit que en tres mesos de plens de Parlament, per ser generós amb els diputats.
L’activista eivissenca recorda que fa 20 anys aquesta societat –partits polítics inclosos– parlava de controlar el turisme a través dels plans sectorials d’ordenació de l’oferta. Amb altres paraules, ens plantejaven posar límits. Un concepte que ara mateix és tabú, també per a l’esquerra.
Prats no perd l’ocasió de treure els colors a aquells que governen sobre la contradicció contínua. La portaveu del GEN-GOB torna a encertar la diana quan sosté que els mateixos que es fan les fotos amb les pancartes contra les prospeccions petrolieres són els que perpetuen un model que necessita els hidrocarburs per continuar triomfant. A partir d’això resulten indiferents els vets que posi Madrid i la insulsa indignació que volen mostrar des d’aquí.
En els dos anys que ocuparà la batlia de Palma, MÉS no només es juga el seu futur local. Probablement són davant l’oportunitat de configurar un lideratge que serveixi per a qualque cosa més que per encapçalar les llistes a Cort.
PD: “El Govern de la gent serà el que tomi la Feixina”, ha dit Toni Noguera a una entrevista en aquest diari. Idò això, els líders creixen sobre les promeses complertes.
