OPINIÓ
Opinió 15/01/2021

Fins a l'infinit... i en català

2 min

EscriptorBasta llegir les Cartes completes (1960-1983) que Mercè Rodoreda i Joan Sales s’enviaren durant més de dues dècades per entendre un dels principals problemes que ha arrossegat la traducció de la literatura catalana a altres idiomes: la manca ja no de traductors, sinó de lectors editorials (aquells que recomanen o desaconsellen la traducció de certes obres) en català. Fa empegueir, certament, que dos dels més grans escriptors que ha donat la nostra literatura tinguessin problemes per moure els seus llibres a l’estranger, perquè els editors els poguessin tenir en compte i, finalment, perquè se’n poguessin fer traduccions directes. Massa vegades oblidam el greuge que varen suposar trenta anys de dictadura per a la nostra cultura, i és just recordar que algunes de les primeres traduccions de Rodoreda a altres llengües no es basaven directament en originals catalans, sinó en traduccions indirectes fetes del castellà o del francès.

A jutjar per la seva acció els darrers anys, sembla que els responsables de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull tenen molt clar el que sembla una obvietat: que sense traductors del català no hi haurà mai bones traduccions de literatura catalana, i que per això abans cal que els potencials traductors… aprenguin català. És d’admirar, en aquest sentit, la bona tasca que ha desenvolupat l’Institut en el pla dels lectorats de català per tot el món: fins al punt que sobta, per exemple, que la nostra llengua es pugui estudiar a més universitats alemanyes que no pas espanyoles (exceptuant, és clar, les que tenen seu als Països Catalans). Aquest gest, simple però efectiu, juntament amb una bona política d’ajuts com els que també ofereix l’Institut d’Estudis Baleàrics, fan la resta.

Ha costat, però la bona feina comença a fer profit. Nombrosos noms i títols configuren un nou mapa que fa dècades era impossible d’imaginar: només tres anys després que Voci în intemperii, la versió romanesa de Veus al ras, de Sebastià Perelló, a càrrec de Jana Balacciu Matei, veiés la llum, són moltes les traduccions d’autors illencs que s’han escampat arreu del planeta. Ogre de toi, de Biel Mesquida, la traducció al francès de Llefre de tu signada per Annie Bats. La prima mayor (La cosina gran), de Laura Gost, a l’espera que també surti en italià. Coas costas dobradas, la traducció al gallec de Gonzalo Hermo de les Esquenes vinclades de Pau Vadell. Κιριμπάτι, la versió grega del llibre de poesia Kiribati, de Maria Antònia Massanet. La que s’endú el premi gros, però, és Antònia Vicens: tot just aquesta setmana ha aparegut la traducció de Lovely al francès, al segell Lanksine, i LaBreu Edicions comunicava que la mateixa editorial publicarà un altre volum que inclourà tres llibres més de l’autora de Santanyí.

Que la literatura catalana que s’escriu a Mallorca és de primeríssim nivell és un fet que no he posat en dubte mai. Estic convençut que Rodoreda i Sales tampoc. Ara també ho sabran arreu del món. Fins a l’infinit… i en català.

stats