La FIFA i la defensa de l’indefensable
¿A qui vol entendrir Gianni Infantino quan diu que ell se sent “gai, discapacitat i treballador migrant”? Com se senti el president de la FIFA no ens importa gens, i, per descomptat, que proclami que es considera integrant de col·lectius agreujats i discriminats no l’investeix automàticament de cap autoritat moral ni renta la cara de la FIFA.
El que importa és que ha quedat sobradament acreditat que Qatar està celebrant el Mundial de futbol gràcies a la compra de voluntats. Aquest Mundial és la campanya publicitària més cara de la història, i s’ha pagat amb diners del gas natural i del petroli, amb una inversió al voltant dels 200.000 milions de dòlars, que han servit per construir set estadis nous de trinca en un país més petit que la província de Lleida i amb una lliga en què el dia que hi va més gent no passen dels 10.000 espectadors. Infantino no va dir si també se sentia sostenible, però no ho descartem.
El president de la FIFA encara ha anat més lluny, i ha demanat als europeus que refrenem les ganes de donar lliçons morals a ningú perquè, veient el que hem estat fent els darrers 3.000 anys [sic], hauríem d’estar demanant disculpes durant els pròxims 3.000 anys.
Sí, ja sabem que en la història de la humanitat no hi ha ningú que estigui net de culpa. I ja que parla d’hipocresia, aquí sabem prou bé que el Barça va canviar l'Unicef per Qatar Foundation, primer, i Qatar Airways, després. Ara, els horrors dels europeus no són cap argument perquè callem davant la corrupció, la despesa insostenible, el maltractament laboral i la inferioritat de drets civils que dones o gais pateixen a Qatar.
