Escoltar la diversitat i conviure-hi. Aquest és un deure que tenim com a societats intrínsecament heterogènies, filles dels transhistòrics moviments migratoris. Un deure que fins i tot tenim els moviments socials que vindiquem la igualtat entre les persones i la salut i sostenibilitat del planeta: el feminisme i l’ecologisme, entre d’altres. A vegades, però, sembla que ens acomodam en les nostres lluites, en els privilegis o èxits que a poc a poc anam aconseguint i treballant. Amb esforç i merescudament, és clar. La llàstima és que poques vegades apliquem la interseccionalitat.
Sembla que la part teòrica l’entenem, la tenim més o manco assumida. Sabem que les opressions, l’empobriment i el maltractament al planeta no s’afronten de la mateixa manera segons qui siguem, segons on visquem i segons d’on vinguem. La classe, el sexe, la sexualitat, l’origen, la cultura, etc. se sumen als processos que el capitalisme heteropatriarcal fa segles que sotmet al desenvolupament del món i les persones que hi habitem. Ara bé, tenim grans dificultats per dur-ho a la pràctica. A vegades, perquè les estructures, tan ben cimentades al llarg dels anys, no ho permeten. I sense aconseguir que el sistema s’esquerdi, la inèrcia tendeix a aplicar solucions pedaç: tot un mural de polítiques públiques ineficients i contradictòries. Altres vegades, la dificultat de dur la interseccionalitat a la pràctica emergeix perquè sembla que assumim la interdependència mundial a cop d'eslògan. Ressò avui, silenci demà. D’altres, perquè no sabem subvertir la racionalitat del nostre pensament, fill de la il·lustració, en què l’individualisme i la competitivitat són els pilars fonamentals. De les dialèctiques, els nostres 'jo' i els enrocaments.
Escoltar i conviure en diversitat significa fer-nos responsables no només dels nostres privilegis, sinó també del necessari procés de deconstrucció al qual hem de sotmetre aquesta societat nostra tan colonitzadora, instrumentalitzadora, extractivista i invasiva. I qui ha conviscut sempre amb la natura i té expertesa en els sabers relacionals són els feminismes decolonials i ecocomunitaris. Els feminismes que resisteixen i afronten les opressions des dels sabers situats. Els feminismes que no han de defensar ni treballar la interdependència i interculturalitat perquè naturalment ja forma part de qui i què son, ja que no entenen el món d’una altra manera. Els feminismes ‘altres’ tan minimitzats als quals hem d’escoltar i dels quals hem d’aprendre per poder transformar. Els que ens permetran fugir de les herències paternalistes i masculinitzades en què hem il·lustrat els sabers occidentalistes. Els feminismes que ens poden ensenyar estratègies per fracturar allò, fins avui, infracturable: l’estructura i el pensament occidentalista.
Convivim amb moltes persones diverses, amb moltes dones diverses. Poques vegades els demanem què els agrada. Poques vegades els demanem què llegeixen. Poques vegades els demanem quina és la seva platja favorita. Gairebé sempre els demanem quants anys fa que han vingut, no quant fa que convivim juntes. Gairebé sempre els diem que boniques i divertides les robes que duen –en cas d’amagar l'estranyesa o censura que ens poden provocar–, però no el valor que donen a la identitat que defensen. Gairebé sempre els celebrem que bé que parlen i les orientem a polítiques sociolaborals, però poques vegades responem per elles davant les violències i els processos d’exclusió.
El món és ple de cultures i sabers diferents. El món és ple de dones que resisteixen, cultiven, transformen, eduquen, es diverteixen, construeixen, llegeixen, parlen, treballen, lluiten, aprenen, cuiden, sanen, ballen, acumulen sabers i memòries, escriuen i transmeten, cooperen, estimen i s’estimen, colideren projectes polítics-laborals-econòmics,... i tot al marge dels sabers occidentalistes. Sabem qui són, què fan, on son. Però no hi conversem. No les consultam. No les convidam. Més aviat, tendim a pensar que la seva identitat, geografia o estructura és massa diferent a la nostra. Ja en tenim nosaltres, de context, oi?
Tenim un deure pendent. El d’escoltar i conviure en diversitat. I quan sapiguem fer això, podrem començar a aprendre. I transformar. I resistir. I subvertir. I defensar que els sabers de totes les dones són també els sabers. I que els feminismes 'altres' són també els feminismes.
Meritxell Esquirol Salom és del Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania
