Feina ben feta
Fa uns mesos feia notar, en un article en aquest mateix diari, la que considerava una mancança considerable de l’Any Salvà: la pràcticament nul·la recuperació de l’obra de Maria Antònia Salvà en el pla editorial en el cent cinquantè aniversari del seu naixement. Enguany els deures són dobles, ja que és de dos autors mallorquins, i no d’un, que es commemoren els vint-i-cinc anys del traspàs: el manacorí Miquel Àngel Riera (1930-1996) i Damià Huguet (1946-1996), de Campos sempre. I sembla que amb ells la cosa anirà diferent.
L’encarregat de comissariar els actes al voltant d’aquestes dues efemèrides és l’escriptor Sebastià Alzamora, en coordinació amb la Fundació Mallorca Literària, i com sí que és vera que ja es va fer amb l’Any Salvà, s’han organitzat multitud d’actes al voltant de les figures de Riera i d’Huguet: us recoman molt, de fet, consultar la programació del cicle La Lluna en Vers d’enguany, que inclou recitals i espectacles teatrals a l’entorn d’aquests dos autors i fins i tot diverses projeccions del documental Ca meva amb arbres, que el mateix Alzamora protagonitza sota la direcció de Miquel Àngel Raió, a partir de (o cap a) la vida i l’obra d’Huguet. Ja ho dic: celebrar l’obra d’aquests autors amb propostes escèniques i de viva veu no és res que no es fes, i molt ben fet, l’any anterior. Però sembla, per les notícies aparegudes aquests darrers dies, que els anys Riera i Huguet seran prou diferents pel que fa a la recuperació del seu llegat.
La tasca no era fàcil, tenint en compte que l’obra d’Huguet va ser recuperada en dos volums per l’editorial Perifèrics l’any 2008 i que la poesia i la narrativa de Riera foren reeditades per Edicions del Salobre el 2004 i el 2008, respectivament. I si bé és cert que tretze i desset anys són una eternitat, per les dinàmiques del sistema editorial actual, alguns podrien trobar que aquestes recuperacions, ara, no calien. Per sort, tant Alzamora com Mallorca Literària, així com naturalment les editorials implicades, semblen decidits a contradir-ho. Aquests dies s’ha sabut que Adia Edicions recuperarà la poesia completa de Miquel Àngel Riera, i fa mesos (anys!) que l’editorial de Pau Vadell reivindica el llegat de Damià Huguet, ja sigui amb volums com Tenc set de tu i bec ginebra (2018), el recull d’articles Les fites netes (2019) o l’antologia La pell quan plou (2021). La mateixa col·lecció insígnia de l’editorial, 'Ossos de sol', es declara hereva de l’editorial Guaret fundada pel de Campos. I, d’altra banda, la setmana passada Edicions de 1984 anunciava la recuperació imminent, aquesta rentrée, d’Illa Flaubert, la darrera i per a molts la més celebrada novel·la de Miquel Àngel Riera.
Preservar la memòria dels nostres creadors amb actes i trobades literàries està molt bé. Recuperar la seva obra per posar-la a l’abast dels lectors d’avui és essencial si volem fer que aquests autors siguin realment presents. I s’està duent a terme. També s’ha de dir, quan la feina està ben feta.
Sebastià Portell és escriptor
