22/08/2021

La factura de l'electricitat

3 min
Una torre d'alta tensió a Madrid

El preu de l’energia elèctrica que consumim està arribant a rècords històrics i, a més, és superior al que es paga en la majoria dels països de la UE. Això està provocant alarma, indignació i, sobretot, molta incomprensió. Comparteixo les dues primeres actituds, i voldria intentar esvair la darrera amb una sèrie d’explicacions.

1. Transformació o combustió. L'electricitat que consumim té com a origen la directa transformació d’energies naturals en elèctrica o la generació d’energia elèctrica a partir de la crema de combustibles. Podem distingir quatre orígens diferents: la pura transformació de l’energia calorífica del sol, de la força del vent o del moviment de l’aigua; la generació per la crema de combustibles fòssils (carbó, gas, derivats del petroli...); la fissió de l’urani; i la crema de fusta o biomassa.

En el primer cas no es necessita combustible, o podríem dir que és gratuït; però només el tenim si fa sol, si fa vent, si hi ha onades o si ha plogut i hem embassat aigua a una bona alçada. En tots els casos no es generen emissions que provoquin el canvi climàtic, però s’han de construir instal·lacions importants que només funcionaran quan la natura ho vulgui.

En el segon, cal disposar del corresponent combustible comprant-lo al preu establert en els mercats internacionals (plens d’oligopolis difícils de controlar i d’especulació financera), i s’han de fer unes grans inversions en centrals termoelèctriques per extreure'n l’energia. Es produeix molta contaminació i grans emissions de CO₂. Són importants les despeses de posada en marxa i parada, així com els costos de manteniment i d’amortització de les inversions en les centrals, per assegurar la seva disponibilitat en el moment que es necessiten.

La fissió de l’urani s’assembla a l’anterior amb tres grans diferències: no emet CO₂, però genera residus radioactius, i les seves centrals no es poden posar en marxa i aturar a voluntat, ja que han d’estar actives contínuament.

Finalment, la crema de fusta o biomassa té una activitat generadora d’emissions molt més baixa i un preu també inferior.

2. El sistema elèctric. Tots, persones, famílies, organitzacions i empreses, necessitem tenir accés a l’electricitat. Per això, els països tenen establert un sistema de captació, generació i distribució, més o menys públic o privat, però en tot cas regulat des dels governs. Aquesta regulació parteix dels següents objectius:

A) L’electricitat és un bé bàsic. Cal que la immensa majoria de ciutadans hi tinguin accés, i que sigui a un cost i en unes condicions que no provoquin la impossibilitat de gaudir-ne.

B) La capacitat del sistema s’ha d’establir tenint en compte un possible pic de la demanda quan es donin unes circumstàncies extremes. Per tant, no estarà actiu gairebé mai a plena capacitat.

C) La generació d’electricitat s’ha d'adaptar a la variació de la demanda, que té canvis constants segons les hores del dia, el caràcter laboral o no de les jornades, els mesos calents o freds al llarg de l’any... Aquesta adaptació ha de ser molt ràpida, ja que les capacitats d’emmagatzemar energia elèctrica són per ara molt petites.

D) L’activitat o no dels centres de producció d’energia i la utilització d’uns o altres combustibles s’ha d’anar establint atenent un conjunt de regles que combinin diferents objectius: producció al cost més baix possible per afavorir els consumidors; seguretat de poder atendre les demandes que es produeixin en qualsevol moment; reducció al mínim de les emissions de CO₂ i altres gasos; utilització de combustibles locals que eviti la necessitat d’importacions; facilitat per posar en marxa o aturar alguns centres de generació; i consideració dels costos fixos de manteniment d’estructures per poder tenir inactives però disponibles grans inversions no amortitzades.

E) Es pot pensar en una propietat i gestió pública del conjunt de tots els elements del sistema, tal com passa en alguns països, però també pot funcionar amb una part d’empreses privades i unes regles de mercat –sempre que tot el conjunt obeeixi a una reglamentació formal tal com exigeix la naturalesa del servei.

3. Revisió del funcionament actual. No és estrany que la complexitat que he descrit, i la coincidència d’importants interessos contradictoris de tipus global o local, provoqui sovint situacions que desequilibren el funcionament del sistema i exigeixen una intervenció de les autoritats, tant per protegir adequadament els afectats com per revisar si cal modificar les regles de joc establertes. Espanya està ara en aquesta situació. Penso que va es va cometre un error quan, fa un parell de dècades, es va decidir una privatització gairebé total del sistema, i es va aprovar una fórmula sobre el càlcul de la tarifa final basat en la repercussió dels diferents costos. M’agrada sentir que el govern prepara mesures a curt termini i una posterior revisió més profunda. Espero que no tardi a fer-ho; quan les coneguem potser no m’estaré d’opinar.

stats