Director de Càritas Diocesana MallorcaEl passat 9 d’octubre es va presentar el VIII Informe Foessa sobre exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears, sota la presidència dels bisbes de les Illes Balears i amb el patrocini de Càritas Regional. L'informe, presentat per Raúl Flores Martos, secretari tècnic de la fundació Foessa (Fundación para el Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada), va desvelar que 243.000 persones a les Illes, un 21,5% del total de la població, està en situació d’exclusió social.
L’elaboració de l’informe comença amb una enquesta (EinsFoessa) que, a Balears, s’ha passat a 653 llars i a 1.543 persones, de manera presencial. L’enquesta és administrada per entrevistadors prèviament formats i que han treballat en 45 rutes, al llarg de 21 municipis. A partir dels resultats, s’elaboren els informes. En aquest procés hi participen 125 investigadors de 30 universitats, 9 dels quals pertanyen a la UIB.
El grau d’exclusió social es calcula a partir de la suma ponderada de 35 indicadors, mitjançant l’anomenat índex sintètic d’exclusió social, que permet classificar les llars i la població en quatre categories: inclusió plena, inclusió precària, exclusió moderada i exclusió severa.
Quins resultats ens han preocupat més als que treballam a Càritas de les Balears? La desigualtat a les nostres illes ha augmentat i ens situa entre les regions espanyoles, i fins i tot europees, amb taxes de desigualtat més elevades. Augmenten les diferències socials: el 20% més ric s’allunya de la resta de la població, i augmenta la seva riquesa; no estam davant un repartiment equitatiu, perquè l’increment de la renda mitjana a Balears (un 11% els darrers deu anys) no s’ha produït en tots els grups socials de la mateixa manera, sinó que en el grup amb menys ingressos ha estat només del 0,6%. Balears és la tercera comunitat autònoma amb més exclusió: una de cada cinc persones pateix exclusió social (21,5%). Malgrat la millora dels nivells d’integració social, 98.000 ciutadans de les Illes continuen patint una exclusió severa.
El 19,6% dels treballadors es troba en situació d’exclusió, i un 8,6% en exclusió severa. Per tant, a pesar de la millora dels indicadors de l’atur, tenim més treballadors en pitjor situació social; aquesta dada posa en dubte la qualitat (i fins i tot la dignitat) del treball i de les condicions de feina (temporalitat, parcialitat i precarietat) que generen treballadors pobres i exclosos amb poques possibilitats d’integració social. D’aquesta manera, el treball perd la seva condició de factor d’integració. El problema de l’habitatge afecta el 27,5% de la població (i les xifres s’incrementen per a la població en exclusió). 120.000 persones viuen en un habitatge inadequat (barraca, estructura temporal, que no compleix la legislació o massificat) i 85.000 persones en un d’insegur (sense títol de propietat o arrendament, amb avís de desnonament o amb situació de violència per part de la família o la parella).
La conflictivitat social ha augmentat, els darrers cinc anys, principalment tres indicadors: llars amb persones afectades per problemes d’addiccions en els darrers deu anys (48.000), llars on algú rep o ha rebut maltractaments físics o psicològics els darrers deu anys (29.000) i llars amb relacions conflictives entre els seus membres (4.000). El percentatge de discriminació percebuda per la població (sobre tot estrangera), en el cas de la nostra comunitat, arriba al 27,9%, el doble que a la resta de l’Estat (12,9%). Les principals causes de discriminació són el sexe i la raça o ètnia. Es consolida la major exposició de les famílies amb infants i dels joves a l’exclusió social. A més, aquesta exclusió és hereditària: la família on neixes determina les teves oportunitats. Cada vegada funciona menys o no funciona l’ascensor social, cosa que consolida una fonda bretxa social. La participació política i cívica de les llars en situació d’exclusió és quatre vegades més baixa. La no participació dificulta la integració i crea aïllament social i polític.
Des de Càritas acollim les dades de l’informe no com un exercici teòric, sinó com una eina que ens permet comprendre la realitat per poder transformar-la. Comprendre i transformar amb una mirada des dels drets humans. Ara comença la vertadera tasca: continuar analitzant els resultats de l’estudi, donar a conèixer aquesta realitat social, denunciar les situacions d’exclusió i col·laborar amb la resta d’entitats i amb les administracions per trobar solucions que transformin la nostra societat.
