Evidència vs. ocurrència

La setmana que ve es publicarà la versió completa de l’informe PIRLS 2021, l’estudi internacional sobre comprensió lectora que la IEA duu a terme cada cinc anys, des del 2001. En aquesta ocasió l’estudi es va fer majoritàriament entre l’abril i maig del 2021 i hi varen participar 140.000 alumnes de 4t de Primària de 57 països de l’OCDE i de la UE.

A l’espera de l’informe detallat, el titular provisional no és bo: Espanya davalla 7 punts (521) en l’índex de comprensió lectora respecte de l’estudi anterior, igual que ho fan altres països amb dades, en alguns casos, encara més alarmants (Itàlia i Àustria, -11; Finlàndia, -17; Israel, -20...). Altres països, en canvi, en el mateix període i circumstàncies, han aconseguit millorar els nivells de comprensió lectora: Irlanda (+11), Noruega (+22), Malta (+63)...

Deixant de banda les fluctuacions diacròniques, Espanya se situa en la part baixa d’una taula que encapçala Irlanda, i per davall de les mitjanes de l’OCDE-28 i la UE. Els indicadors espanyols són inferiors a la mitjana en totes les categories analitzades: propòsits de lectura (“adquisició i ús de la informació” i “experiència literària”) i en processos de comprensió (“obtenció d’informació i inferències” i “integració i avaluació del contingut”).

Especialment preocupant és el baix nombre d’alumnes en el nivell avançat de comprensió lectora, que en el cas d’Espanya (6%) torna a estar molt per davall de les mitjanes i molt enfora de la capçalera de la llista (Irlanda, 27%). Mentrestant, la proporció d’alumnes espanyols amb un nivell baix o molt baix de comprensió lectora és alarmant, d'un 25%; mentre que només un 9% dels alumnes irlandesos presenten indicadors competencials baixos.

El panorama és una jove generació (9/10 anys) llastrada per un gran contingent infralector (el 25% és una autèntica barbaritat) i sense el contrapès d’una avantguarda d’excel·lència lectora (un raquític 6% de lectors avançats és una tragèdia social, es miri com es miri).

Lògicament, la major part d’aquest empitjorament lector és atribuïble a la pandèmia i als mesos de confinament. I és comprensible. La veritat, però, és que, segons com es miri, també se n’hauria pogut treure millor partit: Espriu va passar la major part de la seva infantesa allitat i Ferrater no va anar a escola fins als 10 anys, i tots dos van esdevenir, en canvi, àvids lectors.

Ja s’entén, però, que aquest no podia ser un patró general extrapolable i que és lògica la reculada en termes covid. El que ja no és tan bo d’entendre és per què no hi ha hagut un pla de xoc per compensar, a través de programes d’aprenentatge intensiu, el previsible deteriorament del rendiment acadèmic i de moltes de les competències educatives bàsiques com, per exemple, la lectura, però també l’expressió escrita, la riquesa de vocabulari, el pensament abstracte, la sintaxi complexa...

Contràriament, sembla que l’única cosa que s’ha de compensar als 'pobres' estudiants és el seu endarreriment en matèria ludicofestiva: sortides, tallers, viatges, intercanvis, visites, jornades, celebracions... M’atreviria a dir que, en alguns casos, aquesta sobrevinguda extraescolaritis aguda del curs 2022-2023 haurà provocat una pèrdua d’hores lectives equiparable a la del curs 2019-2020.

El problema de la lectura s’agreuja, a més, per l’ús abusiu dels dispositius digitals, dràsticament estesos i descontrolats arran de la pandèmia. És evident que darrere la caiguda dels índexs generals de competència lectora, també hi trobarem l’ús excessiu de les pantalles, que alteren l’atenció, la comprensió, les relacions personals, els hàbits saludables... Exactament els mateixos factors de risc que desequilibren greument la salut mental dels nostres joves.

La mala notícia és que hem creat un problema de dimensions enormes i amb múltiples i molt nocius efectes col·laterals. La bona notícia és que tots es resolen amb la mateixa recepta: retirar pantalles, fer exercici físic, socialitzar-se, augmentar i ordenar les hores de son, reprendre la rutina, retrobar el silenci, tenir la ment ocupada en activitats productives, plantejar-se metes tangibles, esforçar-se, propiciar entorns harmònics i agradables, evitar la sobreestimulació, el desordre i el desfici...

A Suècia ja ho han començat a entendre. Aquesta setmana llegíem a Le Monde que el país escandinau promou el retorn als llibres de text després de constatar que les pantalles són responsables de la davallada del nivell acadèmic i de preocupants problemes de salut.

Ja és hora de començar a qüestionar l’acrític camí que emprenguérem en prioritzar l’ocurrència per damunt de l’evidència. Haurem de desfer moltes passes per retrobar la direcció correcta i, segurament, fer-ho serà llarg i difícil. Mai és tard, però, per a tornar a casa.