L’escàndol del pederasta de la BBC
Al presentador Jimmy Savile el van denunciar gairebé cinc-centes persones, però les seves víctimes podrien ser moltes més. Va abusar-ne o les va violar als estudis de la BBC i també en col·legis, orfenats i hospitals on suposadament feia obres de beneficència i voluntariat. Les víctimes tenien entre 5 i 57 anys, tot i que la majoria eren menors d’edat. Durant dos anys la policia va intentar tapar i manipular els incipients intents de denúncia d’algunes de les persones que van patir les seves agressions sexuals. Internet va permetre que els rumors poguessin ser confirmats per alguns periodistes i que el predador fos posat al descobert només setmanes abans de la seva mort. Savile, el presentador que es va convertir en l’home de confiança de la reialesa britànica, condecorat pel papa Joan Pau II i la reina Isabel, l’amic de l’establishment del país, el rei de la televisió, l’abanderat de la caritat i l’ídol de les masses, ha acabat sent considerat un dels predadors sexuals més perillosos de la història del Regne Unit.
No és la primera vegada que un documental explica aquest escàndol. De fet, la BBC va haver de passar comptes amb ella mateixa posant al descobert la seva pròpia negligència amb Savile. Ara Netflix torna a recuperar el cas. Jimmy Savile: A British Horror Story exposa com es va enaltir el personatge, la seva manera terrible d’encobrir els abusos i violacions, el testimoni de les víctimes i com es van destapar els fets. Són només dos capítols. En el primer es perfila la construcció del personatge mediàtic i com va captivar el país sencer amb l’excusa d’una masculinitat mal entesa. La televisió el va convertir en un Déu que feia realitat els somnis dels nens. I el seu talent per seduir les masses va fer que el poder s’hi acostés i el protegís. I el procés s'explica a través d’un joc sibil·lí. S’aprofita del fet que ara l’audiència sap qui era en realitat el personatge, què amagava i com actuava. Cada escena, cada declaració de Savile de les imatges d’arxiu que en el passat tenien una lectura humorística o heroica ara provoquen inquietud, fàstic i indignació. On abans tothom veia un excèntric simpàtic ara només s’hi veu un pervertit cruel, repugnant i manipulador. La seva prepotència i impunitat van arribar a ser tan descomunals que ara sembla obvi el que estava fent. El documental fins i tot confronta aquells que li van riure les gràcies en el passat amb les antigues imatges de la BBC. La presentadora Selina Scott il·lustra molt bé el que provocava l’individu i quin era el rol de les dones en aquell context. Però el testimoni actual de la presentadora veient les imatges és igualment valuós per entendre la capacitat de manipulació de Savile i el joc social establert. El segon capítol se centra en la investigació periodística que fa caure el personatge i en el paper de les víctimes. Jimmy Savile: A British Horror Story no entra en els detalls més escabrosos. Marca les diferències perquè vol posar el focus en el context social que va permetre la impunitat del pederasta, i en com la combinació del poder mediàtic, polític, policial i econòmic el va protegir. I com aquests dos aspectes van contribuir a normalitzar allò que ara és òbviament fastigós i intolerable. El documental és la prova demolidora de com el poder i la fama poden hipnotitzar les masses.
