Envellir: un temps propi
La societat actual, tan moderna, sembla que té dubtes que si els veiessin les generacions anteriors no entendrien. Estem preocupats i ens preguntem què suposa envellir. La resposta és clara i sabuda des que naixem: fer-se gran és fer anys. També cal dir que, per si algú ho ignora, l'envelliment és la darrera etapa de la vida que ve després de la infantesa, la joventut i l'adultesa. No hi ha res de nou en aquesta panoràmica vital.
La societat ha canviat i la longevitat de les persones, en la mesura que la salut, la qualitat de vida i els recursos acompanyen, dura entre 20-30 anys o més després de deixar el món laboral. Aquesta durada de l'envelliment progressiu sí que ha creat una sèrie de preocupacions en relació a què fer, i un dels factors que, sens dubte, ha influït en aquest maremàgnum de dubtes són els missatges que ens imposen ser joves tota la vida, quasi per obligació.
Això ha comportat un malestar força general, perquè l'envelliment es veu com un problema, quasi una negació que porta a no posar paraules clares, sense eufemismes, a aquesta etapa de la vida, per altra part, tan cobejada: persona gran, vellesa i un llarg etcètera. ¿Ningú desitja morir i tampoc viure la vellesa? Un disbarat en majúscules.
Cal agrair arribar a la vellesa amb suficient salut, malgrat saber que disminuirà, i estar en el món de manera activa i participativa, amb interessos i motivacions, que no són patrimoni de la joventut, per reflectir les actituds i evitar anacronismes, discriminacions i comentaris que es fan sense reflexió.
A partir d'aquestes consideracions cal enfortir una idea fonamental que no sempre està clara: per poder viure la vellesa amb qualitat i de forma satisfactòria cal que es reconegui el dret a disposar d'un temps propi, sense servituds, per decidir, no per obeir el que la societat creu que cal fer.
Un exemple seria el projecte de la UAB, amb conveni amb la UVic i la UdG, Xarxa d’Experiència i Construcció de Coneixement Compartit, que promou la mentorització de treballs de recerca de batxillerat i grau per part de persones jubilades. Amb la mentoria s'actualitzen els coneixements, es posa a disposició l'expertesa, es col·labora amb el professorat tutor dels treballs, s'amplia l’horitzó de temes que poden ser d’interès per a l’alumnat i es promouen les relacions interpersonals, factor fonamental per al coneixement de la vellesa i per eliminar els estereotips.
Cal temps per cuidar-se físicament però, sobretot, mentalment i socialment. No sols ser usuaris de serveis programats, sovint amb materials inapropiats, sinó ser protagonistes per idear i fer el que ens interessa.
No són uns anys d'envelliment passiu sinó actiu, per donar resposta a noves inquietuds, estar en el món aportant i compartint sabers, experiències i coneixement acumulat, perquè no tot és nou. I, també, per poder retornar el que hem rebut –generativitat–, i continuar aprenent en contextos on hi hagi totes les generacions amb unes relacions interdependents.
