Què amaguen les tombes prehistòriques de Mallorca?
Una excavació a la necròpolis de Son Sunyer cerca enterraments de fa 3.500 anys que podrien conservar-se intactes i aportar noves dades sobre els rituals funeraris de l’edat del bronze
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaUn equip d’investigació arqueològica reprendrà aquest octubre les excavacions a la necròpolis de Son Sunyer, al Pil·larí, amb l’objectiu de descobrir què amaguen les tombes de fa uns 3.500 anys. Els investigadors cercaran restes d’enterraments que s’hagin conservat sense alteracions, una troballa que permetria estudiar per primera vegada un hipogeu mallorquí amb metodologia científica.
La necròpolis està formada per nou hipogeus, coves artificials excavades a la roca que es varen utilitzar com a espais funeraris durant l’edat del bronze. La nova campanya començarà el 19 d’octubre i se centrarà especialment en l’hipogeu SSU9, descobert el 2024 i estudiat des de l’any següent.
Els arqueòlegs Pau Sureda, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i Jordi Hernández, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, dirigiran els treballs a la cambra central i a dos dels nínxols de l’estructura. L’objectiu és localitzar nivells d’enterrament que no hagin estat alterats amb el pas del temps. Si es confirma que es conserven intactes, les restes podrien aportar informació sobre les pràctiques funeràries, la construcció d’aquestes coves i les comunitats que hi enterraven els seus morts.
La intervenció també inclourà sondejos en altres sectors de la necròpolis, seleccionats a partir d’estudis previs amb georadar, per comprovar si hi ha hipogeus encara desconeguts.
La recerca de la metal·lúrgia de fa 4.000 anys
La campanya arqueològica d’octubre també inclou treballs al jaciment d’Es Velar, a Santanyí, on els investigadors cerquen evidències de producció de metalls de fa uns 4.000 anys.
Les excavacions varen començar el 12 d’octubre amb la intenció d’ampliar les àrees estudiades i localitzar restes d’activitat metal·lúrgica. La campanya de 2025 ja havia documentat nivells arqueològics ben conservats de finals del tercer mil·lenni abans de la nostra era, que apunten que el jaciment podria ser un dels més ben preservats d’aquest període a l’aire lliure a les Illes.
Ara, l’equip vol trobar restes semblants a les que es varen identificar a la superfície durant la dècada de 1980, per aprofundir en el coneixement de la producció de metalls a la Mallorca prehistòrica.
La investigació s’estén també a la serra de Tramuntana, on els treballs de 2025 varen permetre datar per primera vegada dipòsits d’escòries —residus de la producció metal·lúrgica— de fa aproximadament 3.000 anys. Aquestes troballes poden ajudar a entendre el paper dels metalls en els canvis socials que es varen produir durant la transició de l’edat del bronze a l’edat del ferro.
Els primers resultats de les excavacions d’Es Velar es presentaran al novembre a les Jornades Locals de Santanyí.