La llei agrària del Govern incentiva les operacions immobiliàries i "atropella" l'ordenació territorial de les Illes, alerta el GOB

PalmaEl grup ecologista GOB ha assegurat aquest dimecres que el projecte de llei agrària que tramita el Govern incentiva les operacions immobiliàries, "atropella" l'ordenació territorial de cada illa i pretén passar per damunt de la normativa ambiental bàsica, cosa que considera inconstitucional. Representants del GOB de Mallorca i Menorca i del GEN-GOB d'Eivissa s'han reunit aquest dimecres amb el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, per expressar el rebuig al projecte de llei agrària i presentar propostes "encaminades a garantir la viabilitat econòmica de la pagesia, reforçar la protecció del sòl agrari i avançar cap a un model de producció d'aliments sostenible i arrelat al territori".

En un comunicat conjunt, les tres entitats ecologistes adverteixen que "la viabilitat econòmica de la pagesia no es pot aconseguir a costa d'incentivar operacions immobiliàries, facilitar la terciarització del camp ni reduir la protecció dels valors ambientals i paisatgístics del sòl rústic". Remarquen que el sòl rústic ha de ser "per a activitats agrícoles, no urbanístiques ni turístiques" i demanen que la llei reforci la producció local d'aliments, protegeixi l'agricultura familiar i reconegui el paper fonamental del sector agrari en la conservació del territori. A més, demanen al Govern que revisi alguns aspectes del projecte de llei perquè consolida l'ús urbanístic i turístic del sòl rústic en lloc de reforçar-ne la protecció.

Propostes

Les entitats reclamen que la nova llei eviti la urbanització progressiva del camp, la proliferació de noves edificacions i la implantació d'usos residencials i recreatius en rústic. En concret, demanen que prohibeixi la construcció de noves piscines en aquests terrenys. També denuncien que facilitar la conversió d'edificis agraris moderns (construïts fins al 2015) en habitacions per a turistes és "tergiversar els usos del territori" i recorden que alguns d'aquests edificis es varen construir amb ajudes agràries. El projecte de llei també permet ampliar-ne el volum un 20%.

D'altra banda, qualifiquen d'"especialment greu" la ingerència de la nova norma en qüestions urbanístiques, territorials i ambientals de cada illa, perquè la llei agrària obliga a adaptar tota la normativa a les seves disposicions, que "sovint entren en contradicció amb planejaments i plans territorials aprovats a cada illa". Això suposa "una ingerència intolerable" en les competències dels consells insulars.

Segons el GOB, la proposta del Govern també passa per damunt de la normativa ambiental estatal i és inconstitucional. Les associacions també s'oposen a la disposició addicional primera del projecte de llei, que estableix un procediment extraordinari per incorporar a l'ordenació les edificacions, construccions i instal·lacions agràries construïdes abans de la Llei 1/1991, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Balears. Segons assenyalen, afavoreix la regularització de determinades construccions que no disposen del reconeixement urbanístic ordinari, amb el risc de consolidar edificacions en sòl rústic i facilitar-hi nous usos. Per això, exigeixen garanties perquè no es converteixi en una via per legalitzar edificacions irregulars ni per transformar urbanísticament espais naturals protegits i zones d'elevat valor ambiental o paisatgístic.

Els ecologistes reclamen que la nova llei reforci el reconeixement de les explotacions agràries familiars i estableixi mesures específiques de suport, especialment per a les petites i mitjanes explotacions professionals. Proposen donar-los prioritat en l'accés a les ajudes públiques i impulsar mesures que facilitin el relleu generacional. També demanen que la llei reconegui expressament el caràcter estratègic de l'agricultura ecològica i incorpori mesures concretes per impulsar-la, perquè contribueix a conservar la biodiversitat, protegir la fertilitat del sòl, reduir la contaminació de l'aigua i disminuir la dependència dels productes químics de síntesi. A més, consideren que representa una oportunitat per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible i resilient davant el canvi climàtic.

Una altra proposta és que les administracions augmentin la compra pública de productes locals i ecològics per proveir els menjadors escolars i els hospitals.

Pel que fa al reconeixement del paper del sector agrari en la conservació de la biodiversitat, el manteniment del mosaic agroforestal, la protecció del sòl davant l'erosió, la prevenció dels incendis forestals i la captura i l'emmagatzematge de carboni, les entitats proposen "estudiar la creació d'una renda bàsica o sou de transició agrària, que contribueixi a garantir uns ingressos dignes a les persones que mantenen una activitat agrària i assumeixen compromisos de conservació ambiental i transició agroecològica".