Llei agrària: 14.000 metres quadrats ja no bastaran per fer un xalet a foravila

PalmaTenir 14.000 metres quadrats de sòl rústic comú ja no bastarà, per si sol, per poder-hi aixecar una casa de més de 100 metres quadrats. Si el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern acaba superant la tramitació parlamentària, construir un nou habitatge a foravila de grans dimensions (la majoria dels que es fan ho són) quedarà vinculat a una obligació agrària que s’haurà de mantenir durant 15 anys.

És un canvi rellevant en un territori que durant dècades ha anat perdent una part del seu caràcter estrictament agrari. Xalets, piscines, carreteres, instal·lacions energètiques i usos turístics han anat ocupant un camp que cada vegada assumeix més funcions residencials i econòmiques al marge de la producció d’aliments. Això no canviarà, ni de bon tros, amb la nova norma, però els experts consultats per l’ARABalears admeten que, si finalment prospera aquesta restricció, en el cas de Mallorca serà una passa cap a la conservació del camp. Molt allunyada encara de la situació a Menorca, on el Pla Territorial prohibeix des de fa més de 20 anys construir en sòl rústic res que no sigui agrari.

Entre el 1990 i el 2018, la superfície artificialitzada de les Balears va augmentar un 65%, segons l’anàlisi del sistema europeu Corine Land Cover publicat per l’ARA Balears. Durant el mateix període també va créixer l’abandonament de cultius. El catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez ha descrit aquest procés com una transformació lenta però constant de foravila en un territori cada vegada més residencial.

Ara, paradoxalment, una norma concebuda sobretot per donar més eines econòmiques al sector agrari incorpora també una condició urbanística de les més importants que mai han limitat la construcció residencial en sòl rústic.

El Consell de Govern va aprovar el projecte de nova llei agrària el 25 de setembre. Però cal no perdre de vista que encara és un projecte de llei. El text s’ha de trametre al Parlament, superar la tramitació parlamentària i pot patir modificacions abans de convertir-se definitivament en norma.

En aquest projecte de llei, la superfície mínima de 14.000 metres quadrats per construir en sòl rústic comú no desapareix. A Mallorca continua essent la referència en bona part del sòl rústic comú, sempre que el planejament municipal o insular no estableixi una parcel·la superior.

L’article 141 de la futura norma estableix que, per aconseguir llicència per construir un habitatge unifamiliar aïllat de més de 100 metres quadrats en una finca de 14.000 metres o més, el promotor haurà de complir una de quatre condicions agràries. La primera possibilitat és vincular la part de la finca no ocupada per la casa ni pels seus elements annexos a una explotació agrària durant almenys quinze anys. L’obligació haurà de constar tant a la llicència urbanística com al Registre de la Propietat.

El mateix projecte formula la filosofia d’aquesta part de la norma amb una frase prou explícita: el sòl rústic “mereix ser conservat i dedicat prioritàriament al cultiu i a l’aprofitament ramader i forestal”. Entre el 2015 i el 2023 es varen edificar prop de 3.000 xalets a foravila, segons les dades recollides en les al·legacions que diferents entitats agràries varen presentar durant la preparació de la norma. L’afectació estimada superava les 580 hectàrees de sòl agrari i forestal.

Només sis places turístiques

L’altra gran decisió del projecte definitiu de la llei agrària són les places turístiques, que es fixa en un màxim de sis. La normativa actual ja preveu aquesta xifra, i el conseller Joan Simonet volia arribar a les deu, tal com s’havia compromès amb una part important de les organitzacions i els grans operadors del camp. Però ha rebut ordres estrictes, segons ha pogut saber l’ARA Balears, de deixar anar l’increment de places.

Fonts consultades asseguren que Simonet no estava especialment satisfet de mantenir la xifra, però el Consolat ara mateix no està disposat a incrementar la capacitat turística al camp. L’argument del conseller era que moltes explotacions no poden subsistir només amb la venda de productes agraris i necessiten ingressos complementaris. El turisme era una d’aquestes vies.

Entitats agràries i ecologistes varen qüestionar que la manera de salvar el camp fos continuar introduint-hi activitats que no són estrictament agràries. El GOB, Unió de Pagesos i Apaema arribaren a reclamar la retirada de l’avantprojecte perquè consideraven que podia contribuir a ‘desfigurar’ el camp. Però una de les oposicions més sonores va arribar de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM). La patronal hotelera va presentar al·legacions contra l’ampliació de les agroestades. Defensava que el sector agrari necessita més recursos públics i més suport econòmic, però qüestionava que la solució fos augmentar el nombre de turistes que poden dormir a les explotacions.

La vicepresidenta executiva de la FEHM, María José Aguiló, ho va resumir a l’ARA Balears amb una pregunta directa: després d’haver introduït turistes dins habitatges residencials, “ara volem ficar-los al camp?”. La retirada de les deu places no significa, però, que la llei deixi d’impulsar aquesta modalitat. Els consells hauran de reservar almenys un 10% de les places turístiques que posin a disposició del públic per a agroestades.

Ara caldrà veure com evoluciona aquesta norma en el marc de la tramitació parlamentària. Feia mesos que Joan Simonet la tenia enllestida, però el Govern ha calculat el moment més apropiat per evitar escenificar una nova derrota al Parlament cortesia de Vox. De moment, una diputada d'aquesta formació ja ha registrat una pregunta directa al Conseller precisament sobre l'impacte de la norma en la construcció de cases a foravila. Potser la mesura estrella no arriba gaire lluny.