2029: La fi del nostre poble

A principis de setembre, coincidint amb l’inici del curs, el món es va aixecar amb una nova amenaça a la vista. “Crec que, si no frenam el ritme actual de progrés, existeix una gran probabilitat que tots morim en un futur immediat”, va afirmar Jacob Coxon, matemàtic, tecnòleg i extreballador d’Anthropic. El que ens faltava! Després s’hi varen sumar altres veus. El darrer, David Robison, que havia dirigit treballs de transparència a l’equip de seguretat d’OpenAI.

La cosa ha arribat fins al punt que els mateixos tecnobros de Silicon Valley, com Google i X- han demanat pitjar el fre. En contraposició, Trump diu que res d’afluixar. El 47è president defensa que els Estats Units estan immersos en una guerra tecnològica amb la Xina que s’ha de guanyar tant sí com no. Perquè, pel que es veu, si ens hem d’extingir, almenys convé arribar-hi els primers.

Davant aquest panorama, jo em deman: i si Terminator no era ciència-ficció, sinó un documental avançat al seu temps? Recordem l’argument d’aquesta pel·lícula de culte dels anys vuitanta. L’any 2029 les màquines dominen la Terra després d’una apocalipsi nuclear provocat per Skynet, un superordinador que vol destruir la humanitat.

I aquí és on la data em fa gràcia. Perquè el 2029 els mallorquins també tenim una cita important: celebrarem els 800 anys de la conquesta de Jaume I. Vuit segles des que les tropes catalanes entraren a Madina Mayurqa i Mallorca quedà incorporada al món cristià occidental. Després, arribaren els nous pobladors cercant terres i un futur millor, un poc com ara, vaja. Això sí, amb els petits inconvenients habituals de les conquestes medievals: morts, esclaus, violacions i una societat anterior feta miques. Per tot plegat, jo em deman: i si, mentre Skynet prepara la seva apocalipsi, nosaltres celebram els 800 anys del naixement de la Mallorca que coneixem… just quan començam a assistir al seu final?

És cert que hi ha motius per preocupar-se per la intel·ligència artificial. Ja hem vist sistemes capaços d’actuar de maneres no previstes pels seus creadors… i això espanta. No estam donant només cervell a les màquines: començam a donar-los mans. Poden actuar, prendre decisions i executar tasques amb una autonomia cada vegada més gran.

Però també hi ha investigadors que diuen que no hiperventilem. Ells consideren que tanta obsessió amb Terminator ens distreu dels problemes que ja tenim aquí. Sandra Wachter, professora de l’Oxford Internet Institute, apunta a riscos molt menys cinematogràfics però bastant més reals: desinformació, pèrdua de llocs de feina, impacte ambiental, falta de privacitat, biaixos algorítmics… En aquesta línia, Yanis Varoufakis fa temps que adverteix que la revolució tecnològica pot acabar reforçant encara més el poder d’una petita elit. És a dir: potser la IA no ens exterminarà. Potser simplement servirà perquè els rics siguin més rics, les grans corporacions més poderoses i les democràcies una mica més decoratives. No és tan espectacular com un robot assassí perseguint Arnold Schwarzenegger, però tampoc sona especialment tranquil·litzador.

També existeix, per sort, la possibilitat contrària. Es diu amb titubejos i molts emperons, és veritat, però hi ha veus, que encara són capaces de somiar un món millor. Parl de figures de primer nivell, com Nick Bostrom que ha imaginat un futur en què la IA ens alliberi de bona part de les nostres obligacions. Les màquines treballaran per nosaltres, les malalties desapareixeran, no passarem fam i podrem dedicar la vida a les arts, a pensar, a estimar o, simplement, al sofing. Una jubilació universal de la humanitat. Fantàstic. Ho firmam ara mateix.

El problema és que, mentre esperam aquest paradís tecnològic –o l’arribada de Skynet–, el món real continua funcionant. I a Mallorca sabem perfectament com funciona: la Mediterrània és cada vegada més calent i els fenòmens meteorològics, més extrems i imprevisibles. El nostre model energètic continua depenent d’uns recursos que no són infinits. El turisme continua batent rècords damunt unes illes que tenen exactament els mateixos quilòmetres quadrats que fa mil anys. L’habitatge s’ha convertit en un producte de luxe, i la gentrificació transforma barris, pobles, comerços i fins i tot la llengua que sentim pel carrer.

Però la resposta, com a societat, continua sent la mateixa: més turistes. Més piscines. Més xalets.

I alerta, que ara venen eleccions. El PP i Vox aspiren a governar també a Madrid –a les Balears ja sabem què és tenir-los al Govern– i, si una cosa han defensat és precisament continuar alimentant aquesta fugida cap endavant. I després ens preocupa que una intel·ligència artificial pugui perseguir obsessivament un objectiu sense entendre’n les conseqüències… ai las! Potser, al final, hem entrenat les màquines massa bé a imatge i semblança nostra. Però jo no tenc gaire clar que hàgim d’esperar Skynet per veure com tot se’n va en orris. Potser Mallorca no s’acabarà perquè una superintel·ligència decideixi, un bon dia, que els humans som prescindibles. Potser el nostre final serà molt més vulgar i, sobretot, molt més nostre: haurem estat nosaltres mateixos els que, a força de voler ser uns ionquis dels doblers, haurem fet inhabitable la terra on vivim.