Rufián i el cap de Sánchez

PalmaEspanya fa més d’una dècada que no aconsegueix completar una legislatura. La fi del bipartidisme i la fragmentació del Parlament ens han duit a les urnes sis vegades, incloses les del 29-N. Dues varen ser repeticions electorals davant la impossibilitat de formar govern, un absurd perquè el mandat ciutadà que rebíem era: tornau a votar perquè els polítics no som capaços de fer quadrar els números. Ara, Pedro Sánchez, veient la finestra d’oportunitat que se li obre després del fracàs dels decrets d’habitatge i del final del seu pacte amb Junts, torna a llançar el desafiament: sempre cap endavant, tot i que sembli un suïcidi polític.

Les primeres enquestes després de l’embolic dels decrets i amb Maricarmen, l’anciana desnonada que va encendre l’onada de protesta ciutadana, convertida ja en actiu polític, constaten un efecte ínfim de l’aposta de Sánchez. L’odi que la dreta ha capitalitzat contra el president, a qui fa responsable de tots els mals, és molt superior a la mobilització de l’esquerra amb el mateix missatge que el 2023: vota o governaran els qui retallen drets.

El PSOE fia la campanya a l’habitatge, però el seu crèdit no és gaire alt quan ha tingut anys per actuar i ha permès que els fons voltor i el lloguer vacacional campassin a lloure. És cert que les competències en habitatge estan transferides a les comunitats autònomes, majoritàriament en mans de la dreta, però això no pot servir d’excusa davant la deixadesa en allò que l’Estat sí que pot imposar.

Els socialistes necessiten que els partits a la seva esquerra s’organitzin a Front Ampli i que el lideri Gabriel Rufián. El hàndicap d’un perfil d’àmbit estatal és la seva defensa de la independència de Catalunya. La dreta ja té la campanya feta, amb el seu braç mediàtic a ple rendiment i amb Iker Jiménez parlant de fenòmens paranormals –ara polítics– en ple prime time.

Durant aquests anys hem après a no donar mai Sánchez per mort, però ningú no hauria de menystenir la capacitat de Feijóo de beneficiar l’esquerra gràcies a la seva malaptesa més que constatada. Només cal deixar-lo parlar. I esperar. Vox és ara mateix el Podem del 2015. Els seus votants tenen fam de sentenciar, de condemnar Sánchez. La dreta no proposa ni farà res de bo per l’habitatge; només reclama el cap de Sánchez, l’enderrocament del “fill de puta”, per prendre allò que sempre ha cregut que li pertany.