“Oficialment, no visc aquí”: l’emergència residencial també s’estén al sòl rústic

Palma‘Si no teniu casa, ni doblers per fer-la (...) posau una caravana / enmig d’un quartó / o ampliau una caseta / sense permís per fer-ho’, canten els Ànimos Parrec. La cançó Veniu a es Pla, ja s’ha convertit en un himne a una terra que no atura d’acumular transformacions al marge de la legalitat. Amb aquesta lletra, Julià Picornell ironitza sobre la proliferació d’habitatges irregulars i assentaments en sòl rústic del Pla de Mallorca.

En un tram relativament curt d’una de les carreteres que envolten Petra es poden trobar caravanes, casetes d’eines i altres estructures reconvertides en habitatges. L’emergència residencial s’estén més enllà de l’àrea metropolitana de Palma i dels principals nuclis de població de Mallorca i arriba, implacable, al sòl rústic de l’interior de l’illa.

Francisco Lorca és murcià i treballa fent petites reformes. Després de passar per Alemanya i altres països del nord d’Europa, s’instal·là a Mallorca amb la seva parella i les dues filles, de quatre i vuit anys. Ara viuen als prop de 70 metres quadrats que ha obtingut unint dos remolcs de tràiler. “No són contenidors: són remolcs i tenen rodes”, remarca. Va comprar per 7.200 euros una propietat dividida en tres parcel·les de 4.000 metres quadrats quan encara era a l’estranger i decidí establir-s’hi amb la família. “La meva dona se’n va anar a un càmping que costava onze euros al dia i jo vaig venir a dormir aquí”, explica.

Va donar forma de llar als dos remolcs de camió, comunicats per dins i revestits amb una façana amb porta i finestres. Hi instal·là plaques solars, un dipòsit d’aigua i un sistema de depuració. Assegura que els remolcs no estan ancorats al terreny i que no hi ha fet cap fonamentació. “Tot es pot desmuntar”, insisteix. Entre la compra del terreny, els dos vehicles que, segons diu, li costaren 6.000 euros cada un, i la feina, calcula que hi ha invertit entre 35.000 i 40.000 euros.

La legalitat, tanmateix, no depèn només de si una estructura té rodes. L’Ajuntament de Petra precintà la construcció el mes de maig. L’actuació començà arran d’una denúncia ciutadana. Després d’una inspecció ocular, la Policia Local constatà que s’utilitzava com a habitatge sense llicència urbanística ni cèdula d’habitabilitat. L’Ajuntament traslladà l’expedient al Consell de Mallorca i l’Agència de Defensa del Territori ja ha obert expedient per determinar les mesures necessàries per restablir la realitat física alterada, que poden comportar la retirada de la construcció i la restitució del terreny.

Francisco afirma que els agents li varen ordenar aturar les feines quan acabava de col·locar el revestiment exterior i que ha deixat sense instal·lar la resta del material. Davant el precinte, es defensa amb una frase que resumeix la contradicció en què viu: “Oficialment, no visc aquí”. Legalment ningú no pot residir en un espai sense cèdula d’habitabilitat; materialment, però, és el lloc on ell, la seva parella i les filles han construït la seva vida quotidiana.

No hi arribà, assegura, per gust. Abans havia hagut de viure a cal seu germà i havia provat sort fora de l’illa. Amb els terrenys comprats i els remolcs instal·lats, ell i la seva parella completaren l’espai amb un tancament de marès i xarxa metàl·lica que també ha estat denunciat. “Aquí no hi ha res per llogar. Fa tres anys que cercam”, lamenta. Conta que fins i tot s’ha ofert a acabar cases buides del poble a canvi de poder-hi viure: “Hi ha moltíssimes cases a Petra que no tenen ni finestres. Jo els he dit: “Jo te l’acab i m’hi deixes estar”, però no entren en raó. Ni lloguer, ni res”. I afegeix: “M’agafen ganes de plorar”.

Amb el procediment obert, tem que en qualsevol moment pugui quedar sense res. “Jo no vull que les meves filles quedin al carrer”, diu. Per això ja pensa a vendre el que pugui i anar cap a Astúries, on ha sentit que hi ha llogarets que necessiten habitants. L’ombra de la retirada i el desallotjament plana sobre el que ara considera ca seva. Si l’expedient acaba amb una ordre de restabliment, pot perdre bona part dels doblers invertits. “Només deman viure, res més. Si no tenc mig milió d’euros, quina culpa en tenc? Fa tota la vida que faig feina”, insisteix.

Prohibit, per llei

La Llei 6/1997, de sòl rústic de les Illes Balears estableix que fora de les zones que el planejament general hagi habilitat expressament no es poden disposar caravanes, remolcs i altres elements mòbils susceptibles de ser habitats. És a dir, només es poden implantar en espais delimitats per a aquesta finalitat, com ara els càmpings reconeguts pel planejament. A la resta del sòl rústic no és un ús que pugui obtenir autorització ordinària, sinó una actuació sotmesa a la disciplina urbanística.

La tesi doctoral de Jaume Munar sobre el règim urbanístic del sòl rústic balear reforça l’argument jurídic: fora de les zones delimitades expressament, aquests elements habitables no es poden autoritzar, ni tan sols de manera provisional. La previsió legal vol impedir que una llicència temporal serveixi per esquivar la prohibició general. Per tant, que una caravana o un remolc conservi la mobilitat no en converteix l’ús residencial permanent automàticament en legal.

La competència per actuar davant d’aquests casos depèn de cada municipi. Quan l’ajuntament ha delegat la disciplina urbanística en sòl rústic al Consell, correspon a l’ADT inspeccionar, instruir els expedients i ordenar, si escau, la restitució. Si no l’ha delegada, la responsabilitat recau en el consistori.

Fonts de l’Administració coneixedores de la normativa adverteixen, a més, que moltes d’aquestes implantacions no es detecten mitjançant inspeccions d’ofici, sinó després de denúncies de particulars.

Casos arreu de Mallorca

El de Petra no és, ni de bon tros, l’únic cas d’aquesta tipologia d’habitatge precari que s’estén pel sòl rústic de Mallorca. A Manacor, el setembre del 2025, el Servei d’Inspecció d’Habitatge del Govern va detectar 11 barraques que es feien servir com a habitatge prop de l’hipòdrom. Segons la investigació, el propietari cobrava lloguers irregulars a persones vulnerables i els habitacles compartien només dos banys i dues cuines.

A Sencelles l’ADT tenia avançat el 2025 un expedient contra un assentament de caravanes en una finca rústica. En aquests casos, la sanció pot arribar al 175% del valor de les instal·lacions i s’hi poden afegir multes coercitives mentre no es restableixi la legalitat. Si l’infractor no compleix, l’Administració pot retirar-les subsidiàriament, però fonts del Consell avisen que el procediment pot durar anys. A més, tot es complica quan el propietari del terreny i els titulars dels vehicles no són la mateixa persona.

A Santa Eugènia també s’han documentat una quinzena de caravanes destinades presumptament al lloguer residencial per uns 250 euros al mes. Hi vivien famílies i treballadors que no havien pogut accedir a un habitatge convencional. L’assentament, amb caravanes, casetes prefabricades i instal·lacions improvisades, no disposava d’aigua corrent. L’Administració hi va actuar per l’ús residencial en sòl no urbanitzable.

La proliferació d’infrahabitatges s’afegeix a dècades d’edificacions irregulars i consum territorial al camp mallorquí. La disciplina urbanística pot sancionar i ordenar la retirada del que la llei no permet, però no resol per què una família acaba vivint dins dos remolcs.

El precinte de Petra exposa la col·lisió: l’Administració ha de restaurar la legalitat mentre els residents no troben una alternativa assequible. Entre una norma que prohibeix l’assentament i un mercat que els expulsa, Francisco i la seva família continuen dient que allò és ca seva, encara que, oficialment, no hi visquin. “Si trobàs una casa per 50.000 euros jo quedaria, perquè Mallorca m’encanta i les meves filles necessiten estabilitat, però no hi ha res”.