Mallorca no sap quantes persones viuen en assentaments il·legals en sòl rústic

PalmaEls assentaments il·legals en sòl rústic, vinculats a la demanda incessant de mà d’obra i a l’emergència d’habitatge posen a prova les administracions públiques de les Illes Balears. Malgrat que caravanes, casetes i construccions precàries s’han fet habituals als afores dels pobles i per camades i camins de foravila, cap cens no permet saber ara mateix quants assentaments hi ha a Mallorca ni quantes persones hi viuen.

Administracions i entitats socials compten persones sense llar, caravanes, infraccions i edificacions fora d’ordenació, però les categories no coincideixen ni es creuen. Una caravana pot constar com a infracció sense que se’n registri l’ús residencial i el resultat és una realitat visible, però estadísticament fragmentada.

Les memòries de l’Agència de Defensa del Territori (ADT) només n’ofereixen una aproximació. Entre el 2021 i el 2023, l’organisme va detectar almenys 44 infrahabitatges en sòl rústic: 23, 15 i 6, respectivament. El 2024 i el 2025 només n’indicà el pes entre les noves actuacions –un 8,23% i un 3,70%–, sense precisar-ne la xifra, la ubicació ni les persones afectades. Aquestes només són dades de disciplina urbanística, no un cens residencial.

La Càtedra d’Estudis Urbans de la UIB va elaborar entre juny i juliol del 2024 una investigació pionera a l’Estat. Va localitzar 150 autocaravanes a Palma i va concloure que unes 80 tenien un ús residencial. Més de la meitat dels enquestats feia entre un i cinc anys que hi vivia. La mostra, centrada en Ciutat, no es pot extrapolar al sòl rústic ni al conjunt de Mallorca, però apuntava que el fenomen s’expandia.

La falta d’un recompte compartit dificulta distingir les famílies que ocupen una caseta sense serveis dels negocis de lloguer clandestí i de les segones residències irregulars. La resposta queda sovint reduïda a l’expedient urbanístic, sense una diagnosi social paral·lela.

“És un fet cada vegada més freqüent i estès, i no és estrany trobar-ne sobretot als afores dels pobles: casetes d’eines sense aigua ni llum on viu tota una família o persones soles”, explica David Abril, doctor en Educació i professor de Sociologia de la UIB. La fotografia completa continua pendent: l’Administració compta expedients, però no sap quantes llars s’amaguen darrere les infraccions.