‘Elisabet II will rock you’
El jubileu d’Elisabet II ha constituït tota una exhibició. Institucions polítiques de tot el planeta donarien el que no tenen per gaudir d’una centèsima part del reconeixement popular brindat aquests dies a la reina d’Anglaterra amb motiu del seu 70è aniversari com a cap de l’estat.
Hem assistit a l’apoteosi festiva de la unitat nacional televisada. La Corona, rígida, elitista i perpetuadora de privilegis, ha tornat a transformar-se en element de cohesió i, sobretot, de futur, que en això consisteix el negoci de la monarquia: donar al sistema una il·lusió de continuïtat. A la balconada del Palau de Buckingham, un fill, un net i un besnet de la reina anunciaven al món que Anglaterra en té per estona, per més que la família acumuli traumes i dèficits afectius.
Als guionistes d’Elisabet II cal condecorar-los per la seva gran intel·ligència. Han fet créixer el personatge sense haver-li fet prendre mal. El 1965 no van tenir cap mania per concedir als Beatles l’Orde de l’Imperi Britànic. Haver-la fet actuar al costat de James Bond - Daniel Craig en la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Londres del 2012 o fer-li seguir el ritme de We will rock you picant amb la cullereta del te contra la tassa demana un afinat sentit de l’equilibri entre el show business i la reverència que ja va néixer amb l’indissoluble matrimoni entre la BBC i la monarquia.
Però, esclar, tots els creatius servirien de poc si la protagonista no hagués demostrat un gran talent per representar el seu paper, cada dia, durant 70 anys. I això que els països de la Commonwealth s’han independitzat, Escòcia ho tornarà a intentar i el Regne Unit ha abandonat la Unió Europea i té un primer ministre més estrafolari que els barrets de Sa Majestat.
