Contra els drets de les dones
Feia temps que es veia venir, i ara ha esclatat d’una manera oberta al centre de l’imperi, els Estats Units.
Les dones hem progressat molt en la consecució dels nostres drets gràcies a la lluita feminista. Hem passat de ser un moviment gairebé residual, sotmès a burles de tot tipus, a constituir-nos com un gran moviment mundial, que va penetrant fins i tot en països dictatorials, encara que sigui amb moltes dificultats i al preu de molt patiment.
Doncs bé, aquest progrés, que no és només una millora en la nostra situació, sinó també un progrés de la civilització i la defensa de la vida, ja genera contraatacs ferotges. Aquesta setmana s’ha filtrat un esborrany procedent del Tribunal Suprem dels Estats Units que elimina la possibilitat d’avortament emparada pel Suprem des de 1973 i la deixa en mans dels legisladors de cada estat. Cosa que significa que en molts estats serà impossible avortar, o estrictament restringit a casos de perill de mort. Ni tan sols per violació serà permès: allà on hi ha predomini polític republicà ja molts estats han aprovat restriccions en aquest sentit.
En un país que manté la pena de mort, està clar que no és la defensa de la vida allò que motiva els jutges: és la decisió d’aturar el moviment feminista i la progressió dels drets de les dones. El feminisme és ara un element de progrés social, d’exigència d’igualtat, de crítica de la violència i del masclisme que la genera. I com que estem assistint a una involució política, tot això fa nosa; aprofitant la por de molts homes a perdre uns avantatges i prerrogatives ancestrals, l’antifeminisme és utilitzat com un element de primer ordre per lluitar contra la democràcia i convertir en majoritàries les posicions més autoritàries i retrogrades.
Davant aquesta situació, algunes consideracions. En primer lloc, la maternitat ha de ser sempre una opció voluntària. Meravellosa en tants aspectes, pot ser un infern per a la criatura i per a la mare quan és imposada i no desitjada. Impedir l’avortament en aquests casos és tornar a una ideologia segons la qual la vida de les dones és concebuda en funció de la seva maternitat, a la qual s’ha de subordinar qualsevol altra situació. Un punt de vista totalment contradictori amb un neoliberalisme que predica que ningú no em pot prohibir res. És a dir: si vull prostituir-me, llogar el meu ventre, canviar de sexe, és el meu dret, ningú s’hi ha d’oposar. Però si vull avortar, l’Estat m’ho pot prohibir. Exactament la llei de l’embut. ¿No deu ser perquè només podem avortar les dones?
Segona qüestió: ja el 1995 es va aprovar a la conferència de Pequín l’acord segons el qual les dones tenen dret a decidir lliurement sobre la seva sexualitat i reproducció. Aquest acord va ser signat per la majoria de països, inclosos els Estats Units, que ho van defensar amb vehemència. En el nostre temps, la maternitat ja no pot ser “acceptar el que Déu t’envia” o el que els homes t’imposen; la maternitat ha de ser un acte plenament responsable, perquè no es tracta únicament de parir, sinó de construir persones amb plena capacitat per viure en un món ja tan allunyat de les condicions naturals. Les dones som dones, éssers socials, no femelles humanes que han de complir mandats ancestrals. I, per tant, la maternitat ha de ser plenament assumida, com a única manera d’aconseguir la bona vida de les dones i de les criatures que tinguin.
Però hi ha una tercera qüestió que fa que, en certa manera, els arguments anteriors siguin secundaris. Això no va de maternitat ni de dones, sinó de dominació. Hi ha un conjunt d’indicadors que mostren que, en aquesta fase del capitalisme, els que s’estan convertint, literalment, en “amos” del món, perquè n’acaparen una riquesa fora de mida, ja no en tenen prou amb els mecanismes econòmics de caràcter global que els permeten una acumulació desmesurada de riquesa; per mantenir aquesta situació, intenten eliminar la democràcia, tornar a sistemes autoritaris i restringir tota mena de llibertats. Intenten monopolitzar els governs utilitzant els sectors més empobrits, desesperats; sabem prou bé que les opcions populistes reaccionàries no van a favor dels pobles, sinó d’algunes de les seves elits, generalment noves elits que volen desbancar les anteriors. I tot s’hi val, també la utilització de dones antiavortistes i antifeministes, que els mandats patriarcals són encara molt potents.
No és bon moment per a les divisions en el feminisme. Veurem tota mena d’atacs i, encara que no ens agradi, hem de saber com fer-hi front amb unitat.
