Entre el 2015 i el 2019, l'aposta del nostre Govern per la recerca ha fet que el nombre de persones que s'hi dediquen a les Illes Balears s'incrementàs de manera molt significativa: un 52%. Emperò, si l'any 2030 un mínim del 2% del pressupost anual ha d'anar destinat al Pla de ciència, tecnologia i innovació –com indica l'avantprojecte de Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears–, el nombre de persones que hi treballin haurà de ser encara major. Un objectiu inassolible sense la participació de la població femenina: les dones i les nines constitueixen la meitat de la població mundial i, per tant, la meitat del seu potencial. No ens podem permetre perdre talent, i, més concretament, el talent femení.
Per això, és d'una importància cabdal que l'accés a l'educació sigui igualitari, tant per a dones i nines com per a homes i nins. És fonamental també aconseguir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació i a posicions de lideratge i presa de decisions a tots els nivells.
El 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar l'11 de febrer com el Dia internacional de les dones i les nines a la ciència i la tecnologia per reconèixer el rol crític que desenvolupen les dones i les nines en el món científic i tecnològic, i reconèixer les nines i joves com a motors del desenvolupament de la nostra societat. Hem d'assumir el compromís de posar fi al desequilibri de gènere en aquesta disciplina reivindicant el paper de la dona en la ciència i la tecnologia, com fa de manera indispensable la Plataforma 11F Balears, pal·liant la manca de models femenins de les futures generacions i donant visibilitat a les investigadores actuals i a les que han estat a l'ombra al llarg de la història.
Segons dades de l'informe PISA, els estudiants que provenen d'entorns privilegiats tenen més possibilitats de tenir expectatives professionals en l'àmbit científic. Fins i tot entre estudiants amb un rendiment similar en ciències i que manifesten que s'ho passen igual de bé aprenent ciències. I el mateix succeeix en funció del sexe. L’equitat educativa per la qual aposta el projecte de llei d’educació de les Illes Balears no pot ser més necessària.
Aquests resultats tenen implicacions, no només per a l'ensenyament superior, on les dones ja estan infrarepresentades en àrees relacionades amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques, sinó també per al mercat laboral.
En concret, les dones que aposten per una opció cientificotecnològica són les que obtenen bons resultats en ciències, mentre que no sempre és el cas dels homes. Hi ha un desequilibri en el sentiment de pertinença respecte d'aquest tipus d'opcions professionals. En aquest sentit, actuacions com el cicle Dona i Ciència a la UIB o jornades com les de Jo també puc fer-ho són eines necessàries per combatre els estereotips de gènere relacionats amb l'elecció d'una carrera universitària.
Cal apostar per pràctiques educatives que millorin el rendiment en ciències i afavoreixin l’autoconfiança. Perquè elles, amb igual nota, tenen més dificultat en reconèixer que són “bones en matemàtiques”, i d’aquí la importància de l’existència d’estructures de suport a les dones (familiar, social, institucional…). I destacar que la relació entre els diferents estudis és molt més estreta del que pensam. Ho hem vist aquesta setmana amb l’operació que ha fet possible que tres paraplègics tornassin a caminar després de rebre un implant electrònic.
Les dones tampoc gaudeixen de les mateixes oportunitats a la recerca. Tot i que Balears és la comunitat amb major percentatge de dones matriculades a la universitat (58,8%) i de titulades (61,7%), les dones suposen un 42,5% del personal docent i investigador de la nostra universitat i només un 22,3% són catedràtiques. També són clara minoria a llocs directius o en direcció de projectes de recerca. A mesura que s'avança cap a llocs més alts en els escalafons acadèmics i professionals, la proporció de dones és cada vegada menor: allò que s'anomena efecte tisora o sostre de vidre. Per això és necessari impulsar actuacions encaminades a reflexionar i corregir les causes.
Les assignatures de ciències també pateixen una imatge estereotipada. Sovint són percebudes com l’inici d'un camí que anirà descartant gent fins a seleccionar finalment qui treballarà en el sector. Conèixer i entendre la ciència és útil molt més enllà de la recerca: és necessari per a una participació completa en un món dominat per tecnologia basada en ciència. La ciència escolar ha de ser promocionada també com a trampolí de temes d'interès i aficions. Expandir la percepció de l'alumnat sobre la utilitat de la ciència pot ajudar a promoure’n una visió més inclusiva, de la qual no se senti exclòs ningú.
Pilar Carbonero i Carles Bona són diputats del Grup Parlamentari Socialista
