ABANS D’ARA
Opinió 25/09/2021

Diuen que una part de Seat se’n va (2002)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús

JOSEP PERNAU 2002
2 min
Diuen que una part de Seat se’n va (2002)

Article de Josep Pernau (Lleida, 1930 - Barcelona, 2011) publicat aquests dies fa dinou anys a El Periódico de Catalunya (30-IX-2002). Articulista amb un sentit comú radical i progressista. Conreava un estil directe i combatiu sense acritud, dotat d’un punt d’ironia flegmàtica, a la manera anglesa, dins la millor tradició catalana. Pernau també va excel·lir com un dels responsables de redacció més brillants de la seva generació, esperonador optimista des dels anys 60 dels joves que acabaven els estudis de periodisme en uns temps en què la dictadura franquista desmotivava per exercir l’ofici.

Si es consuma la marxa a Bratislava d’una part important de la producció de Seat, els governs espanyol i català s’acabaran mostrant orgullosos. Diuen que es podria decidir el trasllat perquè allà els salaris són cinc vegades més baixos que a Martorell. ¿I qui si no els nostres governants ha fet que tinguem salaris alts, que ja espanten els gestors de les companyies? En el món empresarial és llei de vida que les fàbriques es muntin als països i a les ciutats on la mà d’obra és més barata. Durant els primers anys 50, quan els italians de la Fiat van decidir muntar la Seat a la Zona Franca, no va ser per la bonança del clima ni perquè els obrers espanyols els queien molt bé, sinó perquè cobraven poc, molt menys que a qualsevol altre país de l’Europa occidental. I per als empresaris, Espanya tenia un altre avantatge i no era cap altre que la il·legalitat del recurs a la vaga, que, si s’arribava a plantejar, els grisos i la Guàrdia Civil ja se’n cuidarien de reprimir amb contundència, com va passar més d’una vegada. Els eslovacs poden tenir reconegut ara el dret de vaga. Però la situació social del país no permet gaires alegries i els treballadors s’ho pensaran dos cops abans de decidir una plantada. Els experts en rendibilitat deuen haver arribat a la conclusió que Eslovàquia és, en aquests moments, el país ideal per assumir una part important de la producció de Seat a Martorell. Però que els eslovacs no es facin il·lusions. Passaran uns quants anys, els seus salaris s’equilibraran amb els de la resta d’Europa i llavors la producció de Seat es desviarà a un país més endarrerit. Ja apareixerà, pels Balcans o pel nord d’Àfrica. Els països pobres han d’existir perquè el nivell de vida dels rics no decaigui.

stats