EscriptorLlegesc “en directe” que Pedro Sánchez té per a Catalunya “el mateix pla” que per a les altres comunitats. En temps de tribulació, no fer mudança, aconsellava Ignasi de Loiola, qui, paradoxalment, va fer més mudances que molts de papes. Reconeguem, però, la saviesa que inspira aquest consell o norma.
Sánchez, però, ha advertit Gabriel Rufián que el govern socialista està preparat “per aplicar qualsevol article de la Constitució”, i no importa ara dir que l’article més anhelat dels partits polítics grossos i d’una part enorme de la població espanyola és el 155. Les retòriques polítiques espanyoles fan ininterrompudament jocs malabars amb aquest article, perquè tenen més interès a picar la cresta i humiliar el sobiranisme que no a obrir camins per on tot un poble pugui enfilar el futur. I ja han jugat massa. Faran mudança?
Sánchez no és gaire escrupolós en l’ús del seu càrrec. Aprofità (dia 17) el comunicat sobre les eleccions de novembre per fer campanya. També l’aparició dia 18 al Congrés. Sánchez no és un home d’estat –no n’hi ha cap en primera línia dels partits grossos–, és un ‘triler’ de la política, i ha aprofitat l’avinentesa –encara que no la necessiti– per ventejar el 155, aquesta sinistra ‘chica para todo’ de la política espanyola.
La qüestió és ara si els sondeigs –o els gurus dels socialistes– esbossaran un panorama que aconselli o refusi l’aplicació del 155. El que ens ha vengut a dir Sánchez és que té una bomba al canó i que la pot disparar en voler, si ho creu oportú, mentre que els seus companys de la dreta gisquen histèricament perquè encara no l’ha disparada.
Qui ho sap, però el lamentable esperpent de la política espanyola permet condicionar l’aplicació del 155 a la conveniència electoral: no debades hi ha una Espanya immortal que entén Catalunya com el germen de tots els mals.
