16/02/2022

Dels diners se n'ha de parlar

3 min
El quadre 'Tres figures' de l’avantguardista russa Anna Leporskaia, valorat en quasi un milió d’euros, després que un vigilant de seguretat hi dibuixés uns ulls.

El príncep Andreu ha arribat a un acord econòmic amb Virginia Roberts Giuffre , una de les víctimes del pederasta Jeffrey Epstein, amb qui el fill de la reina Elisabet II va mantenir una relació d’amistat. Un de tants. Digues-li amistat. Roberts Giuffre havia acusat el príncep Andreu de violar-la quan era menor d’edat. Després d’intentar que el jutge desestimés la demanda, el príncep es veia abocat a anar a final d’any a judici a Nova York. Ell volia defensar la seva innocència. Però no devia ser massa bona idea, o no devia ser massa innocent, i ha preferit evitar-ho amb diners. No deixa de ser una manera habitual de resoldre aquests casos als EUA. Les sèries d’advocats sempre són molt il·lustratives, encara que passa com amb les d'hospitals, que els professionals diuen que la ficció no té res a veure amb la realitat. Però per això hi ha documentals. Ganes de criticar. En tot cas, el príncep Andreu paga –amb els diners de la seva reina mare – el que no hauria de tenir cap mena de preu. En un món ideal. O de ficció. En la declaració conjunta que s’ha fet per tancar el cas, ell admet el dany que ha patit Roberts Giuffre i la resta de víctimes de la xarxa d’Epstein i Ghislaine Maxwell però no admet cap culpa directa. Home. Blanc, ric, heterosexual. D’això tampoc no en té la culpa. Del tot. Ell se n’aprofita. Una bona part del món, també.

El rei Felip VI aquest any ha decidit apujar-se el sou i cobrarà 259.000 euros amb l’excusa de l’apujada del 2% prevista pel govern espanyol per als funcionaris i alts càrrecs. El pressupost de la Casa del Rei es manté en els 8,4 milions fixats el 2021 després que el 2020, en plena pandèmia, s’incrementessin els comptes en un 7%. Però com va explicar Eldiario.es, és impossible saber el cost real de la monarquia espanyola. En termes econòmics. Els altres costos estan calculats. Són igualment nefastos. Moltes de les despeses de la monarquia no estan comptades en aquest pressupost i deriven d’altres, sense que es pugui saber exactament quant ens costa en total. D’aquesta manca de transparència el govern més progressista de la història no n'aclareix res. Al contrari. La seva oposició a investigar qualsevol cosa que tingui a veure amb la família reial és prou coneguda i prou alineada amb la dreta, dreta del mig, dreta de l’extrem i dreta del més enllà. Fa quatre dies es va saber que la Fiscalia no veia indicis de delicte en la fortuna de l’emèrit a Jersey i aquesta investigació també ha quedat arxivada. Això sí, suposadament, l’emèrit no cobra cap sou. Que també et dic que cobrar un sou i ser rei fa de pobre. Però ho dic des del vassallatge. I des d’un sentiment poc recomanable.

Fa uns dies, un treballador d’una empresa de seguretat que feia de vigilant en una galeria d’art va pintar amb bolígraf uns ulls en un quadre de l’avantguardista russa Anna Leporskaia. L’obra, titulada Tres figures, és dels anys 30 i està valorada en quasi un milió d’euros. El preu de l’art no és el mateix que el preu dels artistes. La nova incorporació de tinta al quadre va ser provocada, segons sembla, per l’avorriment del vigilant. El típic paper que guixes mentre parles per telèfon però sobre un quadre d’un milió d’euros. Si el quadre no estigués valorat econòmicament, que podria ser, i més tractant-se d’una dona autora, tant és si hi pintes uns ulls, una boca o un bigoti. Encara que això no disculpa l’home que s’avorria amb un bolígraf a la mà. Perquè si t’avorreixes pots fer la migdiada, llegir un llibre o jugar al Candy Crush. Encara que serveixi per posar en qüestió el valor que tenen les coses i les persones en una societat governada pels diners. Encara que parlar de diners sigui considerat de mala educació. Encara que la bona educació, rarament, depengui dels diners.