Dimonis i mals esperits
En altres ocasions he parlat de diversos successos paranormals que va recollir la premsa barcelonina. Tanmateix, aquestes notícies també van ser freqüents en molts pobles de la província i van produir un bon recull d’històries que fa molts anys que ningú explica. Per exemple, el diari La Imprenta, l’any 1876, informava d’un cas que va tenir lloc a Sant Llorenç d’Hortons, on una dona jove va caure malalta i els veïns van començar a especular que estava endimoniada. La gent del poble va dirigir les seves sospites contra una dona que pidolava pel carrer, la qual, suposadament, l’havia embruixada amb un tros de pa i una sardina salada. Convençuts d’aquesta teoria, amb la participació de les autoritats, van detenir la pobra captaire i la van portar fins a la seva presumpta víctima. Com que no confessava, van donar-li una pallissa i la van llançar a un femer. Se’ls hi en devia anar la mà, ja que el seu cos va ser trobat, l’endemà, al terme municipal de Gelida, cosa que va desfermar les protestes dels diaris.
A vegades, aquests exorcismes improvisats tenien per protagonista el sacerdot de la parròquia, com va passar el 1880 a Pallejà. Allí, una altra noia va emmalaltir, i el capellà va assegurar que podia deslliurar-la dels mals esperits que tenia dins. Cada matí la conduïen a l’església, on li practicaven el ritus. Al principi a porta tancada, però aviat aquelles cerimònies es van convertir en un espectacle públic. El religiós sotmetia la pobra dona a un llarg interrogatori, convençut que qui responia era Llucifer mateix i els 75 dimonis que l’acompanyaven, els quals li deien que encara no era hora de sortir. Finalment, els va convèncer de marxar i tots els esperits van escapar per la porta del temple, al mateix temps que l’endimoniada deia estar curada.
A Cervelló, el 1882 hi havia una senyora a qui la veu popular identificava com a bruixa. Un dia, mentre sopava al terrat de casa seva, algú li va disparar des de la vorera i la va matar a l’acte. Aquell mateix any, a Sant Fost de Campsentelles, els habitants d’un mas van emmalaltir i van sol·licitar els serveis d’una fetillera, que, després d’invocar tota mena d’esperits, va tapar-li la boca a una adolescent de 16 anys amb una creu de fusta amb tanta força que la va asfixiar. Vuit anys després van jutjar a la capital catalana una dona que, presentant-se com a nigromant, va estafar una important suma de diners a una vídua, a qui va entabanar per comprar-li un cap dissecat d’una mona, o uns cors de cera travessats amb agulles, amb els quals va fer diversos maleficis contra un home que assetjava la seva clienta.
L’any 1911, els fets van tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat, on una dona patia atacs d’histèria. Els vilatans van atribuir-los als mals esperits i van acusar d’haver-los provocat una curandera de Castelldefels, a qui van lligar molt fort a un arbre fins que la malalta es va guarir. Tot i ser detinguts els responsables, davant del tribunal van assegurar haver tingut èxit en obligar la bruixa a retirar els dimonis de la seva víctima.
L’últim cas que he trobat va passar el 1934 al barri dels Escombriaires, al Torrent Gornal de l’Hospitalet, on van acusar una dona vella de matar amb encanteris els animals domèstics del seus veïns i de deixar anar un fantasma, al qual controlava, que assaltava de nit els vianants. Preguntats pels periodistes, els agents de policia local van negar l’existència de cap aparegut. Aquell mateix any, l’únic fantasma que ocupava els diaris era l’Auto Fantasma, una banda d’atracadors que actuava en un automòbil amb matrícules falses, capturat a la plaça de les Glòries. Els temps estaven canviant i la paraula fantasma agafava nous significats.
