30/11/2022

Jo dic no, diguem no

2 min

Oh, coach que fas un programa de tele sobre les emocions i el reiventar-se, no me l’enviïs per WhatsApp, que no me’l miro, no m’hi veig, no em diguis que si no vull rebre’l més que t’ho faci saber. No t’ho vull fer saber.

Oh, periodista patum que entrevistes patums en un programa de ràdio, on els fas parlar de la infantesa, dels records i dels anhels, pensant que quan morin el tall de veu serà teu. No m’enviïs el programa, tot sencer, amb dos o tres titulars, uns titulars d’aquests on ja es veu que aconsegueixes que el personatge “es despulli” i se sinceri com mai, perquè, esclar, crees una atmosfera de complicitat com no es veu a la ràdio convencional, esclar, on tothom va amb presses i ningú té temps per entrevistar patums durant una hora.

Oh, còmic escumejant, que fas una secció al programa de moda sobre els anys vuitanta, que és quan tu eres petitet, amb cançons de l’època i bromes sobre els polítics de llavors i la moda, tan graciosa, i els anuncis de la tele, no me l’enviïs. Si la vull sentir (i de vegades passa, que la vull sentir) ja ho faré. No m’omplis la galeria dels teus vídeos, que em costa molt, després, d’esborrar, perquè no hi ets tu només. També hi ha la patum de la ràdio i el coach de la tele.

Oh desconegut que no sé qui ets, no m’enviïs invitacions per a tastos a cegues, fires de moda, descomptes per a neteges facials, invitacions per a trobades de tupper sex o vídeos simpàtics. Mai els obriré. I en persona, sisplau, no em vulguis ensenyar un vídeo d’un gatet que et costarà de trobar i que triga tant a acabar-se i que fa tanta gràcia. Prefereixo anar a picar pedra a Sibèria. Un vídeo és com un bolet. Només si l’has trobat tu té bon gust i valor. Si no, és una cosa insulsa amb all i julivert.

stats