El diumenge 26 de juliol es va tornar a produir una manifestació històrica a Palma, amb 50.000 persones, que és com si a Barcelona se n’haguessin manifestat 500.000. Els clams unànimes de ‘Ja n’hi ha prou’ i ‘Aquests no han fet res ni faran res’ varen ser protagonitzats per una gernació de mallorquins de Palma i pobles en una manifestació de civisme i pacifisme que no mereixia de cap manera les càrregues policials finals provocades per la mateixa policia. Dit això, ens volem centrar en la importància política de la manifestació, la qual és una denúncia clara a la inacció del Govern del PP amb Vox, encara que diguin “que no se senten interpel·lats” després d’arribar pràcticament al final del seu mandat sense haver fet res, o pitjor, aprovant lleis que indiquen que ells sí que defensen els interessos dels qui “en volen més”!
Primer punt: l’elefant a l’habitació, el “decreixement turístic”
La nostra arquitectura econòmica, com sap tothom, té una biga mestra: el turisme. És com si diguéssim que la grandària d’aquesta biga mestra determina quina serà la grandària total de l’edifici. I, en una economia capitalista, qui determina la grandària total de l’edifici és la inversió a la recerca dels guanys que genera aquesta inversió. També tothom sap que, mentre el turisme generi beneficis —i en genera molts, de beneficis— qualsevol ampliació de la biga mestra acabarà amb un edifici més gros. Això és així, i sempre serà així mentre els governs de torn estiguin al servei de no parar aquesta dinàmica, perquè als empresaris ja els va bé, i mentre la ciutadania s’empassi la idea que gràcies al turisme vivim cada vegada millor. Ja fa temps que els economistes sabem, i ho hem denunciat, que des del 1985 això ja no és així: des d’aquell any la nostra renda per càpita respecte de la mitjana espanyola ha caigut més de 50 punts percentuals. El que és nou, ara, és que una majoria social prou important i que cada vegada anirà a més ha dit “Ja n’hi ha prou”.
Segon punt: si no han fet res i no faran res, llavors la pregunta és què hem de fer per poder créixer millor
Primer de tot, saber en qui podem confiar i en qui no. Com deia Fuentes Quintana, “primer cal tenir un bon diagnòstic per poder actuar”. És a dir, primer consultar on es concentra el pensament científic, tècnic i holístic d’excel·lència, i després consensuar aquestes propostes amb la ciutadania; un cop consensuat un “full de ruta”, cal tenir el coratge polític per tirar endavant un pla estratègic que ens permeti “decréixer en turisme per poder créixer millor”.
On tenim a les Balears el millor pensament científic, tècnic i holístic per poder fer el millor diagnòstic? Sens dubte a la UIB, als centres del CSIC-UIB com l’Imedea, IEO i a infraestructures tecnològiques com el SOCIB; en el cas de Menorca, a l’OBSAM. Enlloc més. Aquest exercici ja s’ha fet i concretat al llarg de tres anys en el Dictamen 5/2020 del CES sobre la prospectiva econòmica, social, i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030 (H2030), un exercici de governança política elogiat pel Consell Econòmic i Social de la UE. La pregunta clau és, doncs, per què els responsables polítics no han fet cas del diagnòstic de més qualitat possible i independent de què disposaven, en què han intervingut més de 40 professors de la UIB de més de deu àrees de coneixement, i s’ha volgut enredar i s’ha tornat a demanar un nou diagnòstic a una fundació dominada en part per la patronal per perdre miserablement el temps durant sis anys.
En vista d’aquesta manca de voluntat política, hi ha hagut una reacció per part de la societat civil amb la creació del Fòrum de la Societat Civil, el qual ha recollit les aportacions del dictamen del CES i ha centrat els esforços en dues problemàtiques cabdals que s’han treballat en dos congressos molt importants. El primer, centrat en el turisme i com es pot decréixer en turisme, evidentment sense oblidar que durant molts anys continuarà sent la nostra biga mestra, però més petita. El segon, centrat en el problema de l’habitatge. Ara se’n prepara el tercer sobre com créixer millor i que no es pugui créixer sense la participació democràtica de la societat civil de les Illes Balears. Està programat per a principis del mes de desembre i està obert a la participació de tothom, amb la intenció de consensuar un full de ruta que obligui els partits polítics a comprometre’s i no negligir un cop més la ciutadania de les Illes Balears. Ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl!
