L'amnistia urbanística arriba als grans xalets: Sant Josep en legalitza quatre i tres piscines
El municipi eivissenc ha tramitat una dotzena de casos en plena crisi de suficiència hídrica
PalmaL'amnistia d'edificacions en sòl rústic impulsada fa dos anys pel Govern continua deixant al descobert expedients de gran envergadura a Eivissa. El cas més destacat és el que es troba actualment en informació pública a Sant Josep de sa Talaia, on es tramita la legalització de quatre habitatges unifamiliars, annexos i tres piscines en sòl rústic protegit. En plena crisi hídrica, Sant Josep legalitza xalets amb piscines a sòls protegits on totes aquestes activitats estaven i estan prohibides.
La legalització extraordinària ha permès al promotor, el constructor J. Fontalba Casado, dur a terme aquesta iniciativa que tramita a l'empara de la disposició addicional setena de la Llei 7/2024, la norma coneguda com a Llei d'amnistia urbanística.
L'ARA Balears ha localitzat una dotzena d'expedients només en el cas de Sant Josep, però aquests no són ni de molt el conjunt de casos que es legalitzen, ja que, només quan intervé la Direcció General de Recursos Hídrics, es publiquen de manera accessible. Els casos que s'han pogut identificar són aquells que s'han sotmès al procediment d'informació pública davant la Direcció General de Recursos Hídrics, perquè les edificacions es troben afectades per la normativa hidràulica –principalment per la zona de seguretat del domini públic hidràulic, la zona de servitud o perquè afecten zones inundables– i, per tant, requereixen l'informe preceptiu d'aquest organisme.
La majoria, amb piscina
Tot i ser il·legals i estar ubicats en sòl rústic protegit en la majoria dels casos, els promotors no varen estalviar detalls. El 73% dels expedients de Sant Josep que tramita Recursos Hídrics correspon a habitatges que tenen piscina. Les mides dels edificis que es legalitzen també confirmen el que fa uns dies explicava un expert en urbanisme –que demana l'anonimat per motius professionals– a l'ARA Balears: "No resolen en absolut el problema de l'habitatge". La memòria tècnica d'una de les legalitzacions de Sant Josep fa referència a 485,18 metres quadrats d'edificacions i una piscina de 100 metres quadrats, de manera que la superfície total objecte de legalització arriba als 585,18 metres quadrats de ciment.
Només la punta de l'iceberg
L'abast d'una de les normes estrella del Govern de Marga Prohens la va recollir el Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). En el seu primer balanç sobre l'impacte de la nova regulació, corresponent al primer semestre del 2025, el Col·legi va informar que, des de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2024 i posteriorment de la Llei 7/2024, s'havien presentat a visat 1.040 projectes de legalització extraordinària, 571 dels quals corresponien a habitatges.
L'augment ha estat constant. En la memòria anual presentada el maig del 2026, el COAIB ja situava en 1.697 els expedients de legalització extraordinària visats durant el 2025, una xifra que atribueix bona part del creixement de l'activitat constructiva registrat aquell any.
Per molt que la normativa prohibeix que els xalets legalitzats es puguin dedicar a l'activitat turística, experts i entitats ecologistes com el GOB han assegurat que molt probablement passaran a tenir una activitat relacionada amb el lloguer vacacional i el lloguer de temporada, i que en cap cas aquestes edificacions serviran per respondre a la crisi d'habitatge. En el seu moment, l'Executiu va justificar la norma afirmant que eren situacions irregulars enquistades (les que encara tenen un expedient en vigor no es poden legalitzar) i que calia prendre alguna decisió.
