La mort visita Casa Lola, paradigma eivissenc de la il·legalitat urbana i turística

EivissaEs deia Valentín Cabrera Zaracho, tenia 48 anys i era del Paraguai. Feia feina a la construcció de dilluns a divendres i com a vigilant de seguretat els caps de setmana. Estava "molt content" perquè havia pogut legalitzar la seva situació al país en la recent regularització del govern d’Espanya; planejava dur el seu fill a viure amb ell a Eivissa. La mort, en forma d’incendi, el va atrapar al seu infrahabitatge a la finca de Casa Lola, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, diumenge, 27 de setembre, passades les 7 del dematí. Amb cremades al 90% cel cos, encara conscient i víctima d’un dolor extrem, va ser evacuat en ambulància. Va morir a Can Misses el mateix dia a les 5 de l'horabaixa.

"Era un home treballador. Tenia el seu cotxe, els seus papers... Li anava bé. No va trobar un pis que pogués pagar i es va instal·lar a la finca de Casa Lola", explica Christian Paredes, amic de Valentín, també paraguaià. És un perfil que es repeteix a Eivissa: immigrant que té feina, però a qui no li basta per pagar-se una habitació. A l’assentament de Casa Lola hi ha gent del Paraguai, de Colòmbia, de l’Equador... Christian sap el que és viure en un infrahabitatge. De fet, va tenir certa rellevància pública durant el desallotjament del macroassentament de Can Rova el 2024, al municipi de Santa Eulària. Ara ha aconseguit pagar-se una habitació i fa feina de conductor per a Uber. Paredes i alguns companys de la víctima sostenen que el foc potser no va ser casual; és un fet que no descarta la Guàrdia Civil. Les flames varen cremar la barraca de la víctima i uns 60 metres de massa forestal. Entre les restes hi havia diverses bombones de butà, una sense el caputxó, possiblement, per haver esclatat; no queda clar si ho va fer a causa del foc o si en va ser l’origen.

El malson de Casa Lola

La turbulenta història de Casa Lola sorprendrà qui no n’hagi sentit parlar. L’any 2010 els funcionaris van detectar per primer cop obres irregulars a la propietat; l’any 2013 es va saber que s’hi havia edificat un complex turístic il·legal de notables proporcions. Les festes i l’activitat feien impossible el descans dels veïns. Es van obrir expedients, es va precintar la propietat infructuosament... Les il·legalitats hi van persistir. El 2018, la propietària, Francisca Sánchez Ordóñez, coneguda com a Paquita Marsan, i la seva filla van ser condemnades per tenir gent fent-hi feina sense donar-la d’alta. El mateix any la Justícia va confirmar la demolició de les obres il·legals (murs, diversos edificis, terrasses cobertes i descobertes i fins a tres piscines). La tramitació dels expedients va continuar; l’activitat de Casa Lola, també. L’any 2020, en ple confinament pel coronavirus, la Policia Local va interrompre una festa multitudinària. Casa Lola va continuar obert. L’any 2022 un jutge va autoritzar l’Ajuntament a executar-ne les demolicions de manera subsidiària: el 9 d’agost, amb una setantena de clients dins de l’establiment, els operaris, la Policia Local i trenta-cinc guàrdies civils aconseguien entrar-hi; dues persones van ser detingudes per resistència. El 2023 Sant Josep va donar per acabades les feines de demolició i va considerar restablerta la legalitat.

Però no. De seguida comença la història de Casa Lola com a assentament il·legal. Per als veïns, deu ser com aquell malson que, en una pel·lícula de terror, resulta que és real quan et despertes. Comencen a registrar-se les denúncies per remors, insalubritat, amenaces, connexions irregulars a la xarxa elèctrica... Sant Josep ha estimat que viuen a l’assentament entre 150 i 200 persones en cabanes, caravanes i tendes. El batle, Vicent Roig, ha admès que hi pot haver persones "en risc de caure en vulnerabilitat" i ha denunciat que els pobladors han de pagar una mensualitat per residir-hi, un pagament que "gestiona una persona que treballa o treballava per a la propietat del recinte". Són les acusacions del Consistori. Sant Josep ha sol·licitat una ordre judicial per poder entrar al recinte. "No hi ha més culpable que qui actua de manera deliberada abusant d’una situació d’emergència habitacional per al seu benefici propi", ha conclòs Vicent Roig. Abans que aquesta ordre es pogués fer efectiva, un jutge ha ordenat el desallotjament immediat de l’assentament i la seva restitució a la propietat, segons va donat a conèixer dimecres passat, 30 de setembre, l’advocat de la propietat. Els propietaris haurien presentat una denúncia per presumpte delicte d’usurpació fa tres mesos, encara que fa anys que se sap que la finca es gasta com a poblament il·legal. Segons Diario de Ibiza, el desallotjament podria executar-se aquest mateix dimarts, ja que alguns dels residents ja han estat advertits verbalment per la Guàrdia Civil.  

Valentín Cabrera és la segona víctima que es cobra el foc en una assentament irregular a Eivissa. El 2022, un home de 46 anys va morir en l’incendi de la seva cabana a la zona de la Joveria, a Vila. Rastrejant les hemeroteques, entre aquesta primera víctima i la mort de Valentín s’han registrat, com a mínim, fins a nou incidents relacionats amb foc en assentaments a l’illa: incendis forestals, explosions de bombones, infrahabitatges que es cremen... La combinació entre els desaprensius que cerquen el màxim benefici i les persones necessitades deixa un marge molt ampli a la il·legalitat i, de vegades, a la mort.